Conte de terror amb princesa

A Jackie (2016), de Pablo Larraín, la vídua de John F. Kennedy, interpretada per Natalie Portman, afirma: “No tornarà a haver-hi un altre Camelot”, com si ella hagués viscut a la Casa Blanca amb una rèplica del rei Artur governant un món ideal perdut. El director xilè exposa que Jackie Kennedy va contribuir a convertir el seu marit en una llegenda mentre li mostra una simpatia en contrast amb l’antipatia que va despertar la “vídua d’Amèrica” en casar-se amb el multimilionari Onassis. Larraín, que tant continua jugant amb la baralla dels films xilens com amb les cartes de la producció internacional amb actrius estel·lars per encarnar dones icòniques, aborda amb Spencer, a través de Kristen Stewart, la personalitat de Lady Dy (1961-1997), a la qual tanca en una mena d’anti-Camelot durant els dies de Nadal datats el 1991.

De fet, la primera part funciona com un conte de terror que transcorre a la casa de camp reial de Sandringham, a la costa de Norfolk, on una princesa es resisteix a entrar, donant voltes fins a perdre’s amb el seu cotxe, i és rebuda amb unes balances que representen l’ordre que l’amenaça. Durant el Nadal, els comensals de la casa reial estan obligats a engreixar-se unes quantes lliures, cosa que terroritza una dona amb problemes de bulímia.

Els ocupants del castell es comporten com ogres i madrastres davant la princesa, que se sent identificada, somiant-hi, amb Anna Bolena, segona esposa d’Enric VIII d’Anglaterra: una manera d’insinuar que també va ser assassinada? El film, però, decau en interès quan s’imposa una certa victimització de Diana Spencer (com si hagués estat una noia innocent sense ambicions) d’acord amb la seva imatge llegendària.