Rigoberta, a llarg termini

Abans de ser Rigo­berta Ban­dini, Paula Ribó era una de les Mam­ze­lles, amb Bàrbara Mes­tanza i Paula Malia. Fa vuit anys van tenir un des­ta­cat impacte mediàtic can­tant en un anunci de tele­visió, que s’incloïa en una cam­pa­nya de reci­clatge, Envàs, on vas? L’engan­xosa falca publi­citària és el que ha que­dat de la car­rera dis­cogràfica d’un trio fina­lista del con­curs Sona9 i amb dos àlbums: Que se des­nude otra (2012), produït per Miqui Puig, i Totem (2014). En una entre­vista , a prin­ci­pis del 2013, els vaig dema­nar pel nom artístic: era man­lle­vat de Mam’zelle Gib­son, de Geor­ges Mous­taki, una cançó que agra­dava molt a Paula Ribó. Per a l’alter ego del seu nou pro­jecte musi­cal, però, va triar de cognom el d’un per­so­natge de l’escrip­tor John Fante i per al nom de pila, un d’ale­a­tori, atzarós, sense cap història ni relat que ser­veixi de base per cons­truir una nova diva, pro­pul­sada ara als esce­na­ris a través de les xar­xes soci­als, cap­da­van­tera d’un pop electrònic espi­ri­tual però que es mas­tega com un xiclet. Ves­tida de col·legi­ala d’escola de mon­ges ver­si­ona Mari­sol, Moce­da­des i Sisa amb un so lleu­ger i molt efer­ves­cent, amb lle­tres que evo­quen referències gene­ra­ci­o­nals; un ima­gi­nari vin­tage que des­til·la moder­ni­tat. A la cançó Julio Igle­sias hi ha una estrofa en francès fent referència a la Made­moi­se­lle Mous­taki i “un peu de Gil­bert Bécaud”.

Les seves cançons són acti­va­do­res d’endor­fi­nes, un reper­tori curt perquè no hi ha disc, però con­nec­ten amb el públic, sigui per l’atmos­fera de cele­bració, de festa impro­vi­sada, sense pre­ten­si­ons, que són els seus con­certs. Així es va viure el de dime­cres a la tarda en una sala Mont­sal­vatge plena de l’ Audi­tori de Girona . S’hi va can­tar la Perra –cançó d’estiu i himne anti­pa­tri­ar­cal–, Too many drugs o In Spain we called it Sole­dad, però també una deli­ci­osa Cada nit pot sor­tir el sol de Sisa. A l’esce­nari, Rigo­berta Ban­dini s’acom­pa­nya de la segona veu Belén Barenys i els músics Este­ban Navarro, del duet Ven­ga­mon­jas (sin­te­tit­za­dor i teclat), i Joan Barenys (per­cussió).

En aque­lla entre­vista de fa vuit anys, Paula Ribó rei­vin­di­cava la dua­li­tat de ser can­tant i actriu i de pujar al TNC amb l’eti­queta de The Mam­ze­lles. Ho ha fet al Tem­po­rada Alta amb la de Rigo­berta Ban­dini. Amb refe­rents com Franco Bat­ti­ato, Ceci­lia i Jea­nette, té pòsit per fer créixer la història musi­cal del per­so­natge o dei­xar-lo, en el record d’aquí a vuit anys, com l’estre­lla de la banda sonora d’un estiu.