El segon és el primer

Es presenten en societat com el “segon millor grup d’Espolla” –després ja explicarem qui és el primer–, però, els dos últims anys, han fet passos de gegant per arribar al cim de l’escena catalana, i ara els crítics de la revista Enderrock acaben de triar el segon disc de La Ludwig Band, La mateixa sort ( The Indian Runners ) com el millor disc del 2021. “Amb el nou disc, es mostren encara més segurs i més ben definits, i apuntalen encara més la seva aposta estètica, que no és altra que peces folk-rock de veus arrossegades i imatges oníriques”, així argumenten en la revista la seva decisió, després de constatar la grata sorpresa que ja va ser, el 2020, el seu primer disc, Al límit de la tonalitat, aparegut després d’un EP de cinc cançons titulat amb el nom del grup, el 2018.

En la base de La Ludwig Band, hi ha les cançons de Quim Carandell, tot i que ell matisa: “Les arrangem i les vestim entre tots.” El grup va néixer al poble altempordanès d’Espolla, el 2017, però ara té la base d’operacions, per les feines i estudis dels components, al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, on han trobat “l’ambient d’un poble” i on estan “muntant un estudi de gravació amb un parell d’amics”. De fet, a diferència dels dos treballs anteriors, gestats a Espolla, aquest últim disc ja es va gravar a Bellvitge, “en temps record i a causa de la impossibilitat de fer gira de l’anterior disc per la pandèmia”. Tot i així, Espolla encara hi és, de manera molt explícita en la cançó S’ha mort l’home més vell d’Espolla, que “parla d’una persona real, tot i que matemàticament no la més vella”, amb un videoclip brillant, creat amb imatges d’arxiu. El grup, que va començar tocant als estius al bar de la piscina d’Espolla, ha passat a tocar a la Fira de l’Oli i l’Olivera, el gran esdeveniment anual del poble, que té lloc al gener.

Gabriel Bosch (guitarres i cors), Roger Cassola (bateria, percussió, piano, etc.), Andreu Galofré (baix, guitarres, orguenet, etc.), Pau Lanzetta (piano i teclats) i Lluc Valverde (clarinet, saxo, carrilló i segones veus) completen la formació de La Ludwig Band. “L’univers del grup és molt concret i absolutament empordanès, però després cada cançó se’n va per on vol. Partim d’una base, que són el folk i el pop, però, a partir d’aquí, podríem provar fins i tot amb el jazz”, explica Carandell, que parla d’un procés creatiu molt lliure: “Treballem molt a partir de jam sessions i, després, destriem el gra de la palla. I, en directe, mai cap de nosaltres no toca el mateix dos dies seguits. Ens escoltem entre nosaltres i encara ens sorprenem.” Com a curiositat, el grup té unes quantes lletres amb referents bíblics, com ara Judes, 30 monedes i Jerusalem. I, encara més singular, també es presenten com El Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant per oferir un espectacle de petit format que combina teatre en vers i música, amb ànima de cabaret: Les extraordinàries aventures de Fiona Pereshtroikovitx. La propera cita en directe de La Ludwig Band tindrà lloc la nit de Reis a Verges. Ah, i per què el segon millor grup d’Espolla? Quin és el primer? “És en Cardoner, de Los Guardians del Pont. Sempre ens barallem”, diu Carandell.