La Nova York de Robinson

Hi ha alguns dibuixants i il·lustradors que semblen nascuts per reflectir en el seu traç l'esperit d'una ciutat. És el cas, per exemple, de la vinculació entre Opisso i Barcelona. O de Sempé i París. També és el cas de Robinson i Nova York. Ara, l'editorial Electa acaba de publicar Nueva York trazo a trazo, una recopilació de les espectaculars il·lustracions que aquest dibuixant va dedicar a la ciutat; un llibre que, des d'ara, un servidor acaba de convertir en la seva aproximació gràfica preferida a Nova York al costat de les caricatures d'Al Hirschfeld i els acudits del New Yorker (que es poden trobar antologitzats a preu de ganga en un volum de luxurioses dimensions).

Robinson era el pseudònim de Werner Kruse, il·lustrador alemany que es va instal·lar a Nova York a començaments dels 60 i va decidir plasmar la vida urbana amb el mateix estil minuciós, obsessivament detallista, que prèviament havia aplicat al seu cèlebre dibuix del Mur de Berlín, i del qual també s'han beneficiat ciutats com Tòquio, París i Moscou. Però l'espectacularitat novaiorquesa sembla especialment adequada per a la precisió arquitectònica de la seva mirada. Gran admirador de la fotografia, Robinson va batejar el seu estil com visió de rajos X per la miraculosa habilitat amb què retrata cada minúscul element del paisatge urbà: cada finestreta de l'Empire State; cada passatger del metro; cada espectador del Metropolitan Opera House; cada quadre del MOMA. Pels seus frescos de la Nova York dels anys 60 –encara sense Torres Bessones– s'intueix la presència, com formiguetes, del C.C. Baxter de L'apartament, la Holly Golightly d'Esmorzar amb diamants o dels publicistes de Mad men.