Homenatge a Rialp

El com­po­si­tor i gui­tar­rista Jaume Tor­rent va cor­res­pon­dre a la invi­tació de Joven­tuts Musi­cals del Pallars i va com­pon­dre una obra per com­me­mo­rar el desè ani­ver­sari del Fes­ti­val de Rialp, un fes­ti­val extens en el temps, del 9 de juliol al 26 de setem­bre, molt ben pro­gra­mat i que vessa del seu àmbit cen­tral per ofe­rir con­certs en d'altres pobla­ci­ons. El fes­ti­val va estar a l'alçada de la pro­posta de Jaume Tor­rent i va con­fiar la part orques­tral a la Simfònica Naci­o­nal de Txèquia i la direcció musi­cal a l'ala­besa Inma Shara. L'orques­tra es va pre­sen­tar en for­mació clàssica, o sigui, amb els músics neces­sa­ris per inter­pre­tar l'Ober­tura Cori­o­lano Op. 62 de Beet­ho­ven i la Sim­fo­nia núm. 40, K 550, de Mozart.

For­mada per músics expe­ri­men­tats, fa la sen­sació que en aques­tes obres de reper­tori, que domi­nen, es dei­xen diri­gir sense gaire con­vicció i seguint les indi­ca­ci­ons de la mediàtica Inma Shara, sem­pre en tensió, van ofe­rir inter­pre­ta­ci­ons essen­ci­a­lis­tes sense gaire cura de les modu­la­ci­ons i mati­sos. Shara diri­geix molt amb el cos i, amb un ele­gant ves­tit llarg, fa autèntics pas­sos de dansa que pro­vo­quen un con­trast entre la seva figura enèrgica però deli­cada i la negror d'una orques­tra com­pacta. Va estar molt ama­tent en el con­cert de Jaume Tor­rent, en què el diàleg entre solista i orques­tra és sub­til i com­pli­cat.

L'obra, Con­cert de Rialp, és ambi­ci­osa i de dimensió nota­ble. Estruc­tu­rada en tres movi­ments, a part de tenir un dis­curs musi­cal propi vol reflec­tir pai­sat­ges de la con­trada: El Mode­rato quasi alle­gro fa referència al pic de l'Orri; el segon movi­ment, cor­pre­ne­dor, Calmo Assai, a la vall d'Àssua, i el ter­cer, Alle­gro rítmico –amb la incisió a la mei­tat d'un Andante tran­qui­llo– al riu de Sant Antoni. La música ve a ser como una síntesi de totes les influències rebu­des pel com­po­si­tor i és d'un inti­misme expres­siu que tra­ves­sen dei­xos i vari­a­ci­ons sobre temes popu­lars amb finals de movi­ment molt mati­sats i reei­xits. Com en tota obra nova que pro­met, cal, perquè esde­vin­gui fami­liar i s'hi pugui apro­fun­dir, tor­nar-la a sen­tir (Cata­lu­nya Música la va enre­gis­trar) i el desi­deràtum seria sen­tir-la inter­pre­tada per altres intèrprets per cop­sar tots els cai­res que una obra com­plexa amaga. Després de la lluita entre la gui­tarra feble i l'orques­tra pode­rosa, Jaume Tor­rent va ofe­rir com a pro­pina la seva deli­ci­osa Fan­ta­sia núm. 17 i vam cop­sar la màgia de com una gui­tarra sola pot omplir d'har­mo­nies tota una església.

El Fes­ti­val de Rialp, que va començar amb un home­natge a Cho­pin del pia­no­for­tista Gian Maria Bonino i nodrit per una bona tria d'intèrprets i reper­to­ris, ofe­rirà encara un reci­tal de Marina Ros­sell avui mateix, un quin­tet amb tres flau­tes el 21 d'agost, un reci­tal de lie­der el 4 de setem­bre i la clo­enda amb el pia­nista José Enri­que Baga­ria el 26.