Llibres

Publiquen la primera monografia del pedagog empordanès Cassià Costal

L’obra de David Pujol ha estat coeditada per Gavarres i l’Ajuntament de Mollet de Peralada, poble natal de Costal

Inclou una antologia de textos seus

El mestre, pedagog i polític Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada, 1876 - Barcelona, 1937) va ser un destacat intel·lectual progressista, molt actiu durant el primer terç del segle XX, amb una especial incidència a Girona, on va ser el primer director de l’Escola Normal de Mestres, va ser un dels impulsors de l’Ateneu i també va ser president provisional de la Diputació, quan es va proclamar la Segona República. A pesar del seu important llegat, fins ara no s’havia publicat cap llibre sobre Costal. “Feia molts anys que l’investigava per a les meves classes d’història de l’educació. Era molt citat en estudis sobre altres qüestions, però m’estranyava que no hi hagués cap monografia sobre ell”, explica el mestre i doctor en ciències de l’educació David Pujol i Fabrelles (la Bisbal d’Empordà, 1965), autor del llibre Cassià Costal. Una vida dedicada a la pedagogia, coeditat per l’Editorial Gavarres i l’Ajuntament de Mollet de Peralada, el poble natal de Costal. De fet, Pujol reconeix que va ser l’alcalde de Mollet qui el va animar a tirar endavant el projecte.

Pujol tenia força informació sobre els anys de Costal a Girona i a Barcelona, on va dirigir l’Escola Normal de la Generalitat, creada el 1931, però per completar la “biografia bastant aprofundida” li feia falta informació de la infància i joventut de Costal a Mollet, Figueres i Barcelona (1876-1895) i també dels deu anys que va viure a Zuric (1895-1905), on va marxar per no ser reclutat i enviat a la guerra de Cuba. Pujol va anar aconseguint informació de diferents arxius suïssos, com ara un full d’empadronament de Costal, i va esbrinar on va viure i treballar a Zuric, a més d’aconseguir fotos seves cedides per la família de qui va ser el seu soci en un negoci de venda de vins.

Més fàcil va ser seguir la pista de Costal durant els seus anys de formació a Madrid (1905-1912), on es va formar com a mestre i també com a inspector d’ensenyament i professor de normal –va ser el primer de la seva promoció i va poder triar destinació: Girona–, i va rebre la influència de la Institución Libre de Enseñanza. Pujol destaca el fet que aquell home culte, d’esquerres –va militar a la Unió Socialista de Catalunya– i poliglot, que entre altres llengües parlava l’esperanto, se sentia ofegat en aquella Girona “absolutament levítica i tancada” on va viure del 1912 al 1931 i on primer va treballar com a professor de pedagogia de l’institut del carrer de la Força.

El llibre, que s’obre amb un estudi preliminar del catedràtic Conrad Vilanou sobre el pensament de Costal, inclou una antologia dels seus textos, sobretot articles escrits per a diferents publicacions, a més de dues cartes enviades al pedagog Manuel B. Cossío, deixeble de Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución Libre de Enseñanza.

Cassià Costal es va casar amb Carme Soler i Bruguera, de Sant Feliu de Guíxols, on es va conservar durant dècades la seva biblioteca i arxiu personal, recentment dipositada al Fons per a la Història de l’Educació de la UdG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.