El crani d’Olèrdola

Els ibers del nord-est peninsular no tenien compassió dels seus enemics ni de morts. Els tallaven els caps i els exposaven en públic travessats amb llargs claus de ferro. Des de principi del segle XX s’han trobat una quarantena de cranis (els d’Ullastret i de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, són els més cèlebres i... terrorífics), d’homes i, compte, també de dones que van ser víctimes d’aquest macabre ritual. Els investigadors es pensaven que només era típic d’aquesta zona, la dels indigets i els laietans, fins que una recent excavació a Olèrdola dirigida pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) els ha fet veure que també es practicava al sud del riu Llobregat, en terres dels cossetans.

La prova del crim és una calavera que s’ha localitzat en una de les torres de la muralla d’aquest enclavament de l’Alt Penedès, on els arqueòlegs hi fan feines des del 2016. Res els feia sospitar tot d’una que els esperava aquesta troballa en una fortificació que creien que només tenia dues capes: la medieval i la romana. Les seves expectatives ja van canviar quan es van adonar que la construcció era una matrioixka més complexa perquè amagava un tercer vestigi més antic, d’època ibèrica. Colgats entre runes de naturalesa diversa, hi havia cinc fragments dispersats d’aquest crani, que van anar aflorant durant cinc emocionants dies dels passats novembre i desembre. No és sencer, li falta tota la part posterior, de manera que no es pot saber si també va ser enclavat.

A l’exposició dels ibers

Tant li fa: és una peça “excepcional”, remarca el director del MAC, Jusèp Boya, feliç d’haver-la pogut incorporar in extremis a l’exposició L’enigma iber, que es tancarà diumenge. La traca final per a un gran projecte que ha desvelat tot de nous coneixements de la cultura ibèrica del segle IV a l’I aC. I, per al crani en concret, és l’inici de molts estudis. El preliminar apunta que pertanyia a un home d’entre 18 i 25 anys, segons explica Núria Molist, al capdavant de l’equip que passarà a la història del descobriment, juntament amb Jordi Principal i Carles Padrós.

D’on procedia l’individu decapitat encara està per saber. Això ho resoldran les anàlisis d’ADN, que en els ibers són molt difícils de fer perquè pràcticament no se n’han conservat restes òssies, per la raó que tenien per costum incinerar els seus difunts. Pràcticament només se salvaven de les flames els infants, que sepultaven sota els paviments de les cases. I els caps d’aquests guerrers derrotats que exhibien com a trofeus a les muralles, a les entrades dels poblats o a les façanes dels edificis més distingits. Eren un símbol del seu poder, segons sostenen els experts.

La manca d’estudis genètics és el que ha fet anar tan de corcoll els investigadors per determinar l’origen dels ibers. Durant temps es va creure que eren uns invasors estrangers, però darrerament s’ha imposat la tesi que no venien de cap lloc llunyà: la civilització la van gestar les poblacions autòctones barrejades amb onades d’immigrants centreeuropeus. El crani d’Olèrdola hi dirà la seva.