Cadena d’idees

“En realitat, no t’agrada tant el primer disc que vas fer, sinó l’edat que tenies quan el vas fer, amb 20 anys i escaig. Segur que les cançons eren més dolentes i estaven pitjor tocades i produïdes, però també entenc que les cançons han de servir com a banda sonora de les nostres vides.” Sense gaire nostàlgia: així parla Francesc Ribera, el Titot dels Brams , d’aquell primer disc que el grup berguedà va publicar el 1992, Amb el rock a la faixa (Audiovisuals de Sarrià). Ara celebren el 30è aniversari d’aquell elapé, un dels primers del rock català que també es va editar en CD, amb la complicitat del Barnasants i un espectacle titulat Baula rere baula que avui inaugurarà la 27a edició del festival, al Teatre Joventut de l’Hospitalet (20 h), i que després recorrerà, sempre amb el segell de Barnasants, 10 punts més dels Països Catalans durant l’hivern i la primavera: Formentera, Bellreguard, Amposta, Balaguer, Girona, Manacor, l’Alguer, València i la Catalunya del Nord. El desè destí queda per concretar, amb efecte sorpresa.

“El 2020, teníem la intenció de fer una gira commemorativa dels 30 anys del grup, però dels 22 concerts programats se’n van suspendre 21 per la pandèmia, i no va quedar gaire lluït l’aniversari [riu].” “Així que vam dir: quan s’acabi tot, ja ens trucarem, i abans que ho féssim ja ens van trucar els del Barnasants.” Podria semblar un contrasentit que un grup de rock com Brams, amb incursions en altres estils com ara l’ska, inauguri un festival de cançó d’autor com el Barnasants, però la tria és lògica si es té en compte que Brams sempre ha treballat molt la paraula, el missatge, el compromís i també la poesia: “Sempre hem tibat del rebost dels poetes i, en general, la cultura musical catalana és de les que ho fa més. Això està molt bé.”

De fet, el festival els presenta com una baula entre la generació dels cantautors més crítics durant el franquisme i la Transició i tots els grups i solistes que han mantingut viva la tradició fins a l’actualitat. Per això el títol Baula rere baula, concretat a cada concert amb alguns convidats: vells i nous companys de les barricades sonores, vinculats als respectius territoris on tocaran.

“El que es pot fer en un teatre o un auditori no és el mateix que pots fer en una sala de concerts o un pavelló, però volem aclarir que no seran concerts acústics, sinó elèctrics i molt potents. La consigna és: els pentinarem! [riu]”

En aquests concerts, el septet coliderat pel guitarrista David Rosell –amb Xarli Oliver a la bateria i la trompeta de Jordi Barnola (Txarango), que va néixer la mateixa nit que Brams feia el primer concert– farà un repàs per tota la seva discografia , inclosos els treballs gravats després de la reactivació del grup, el 2010. “N’estem molt orgullosos i hi ha un sector molt important del nostre públic que només coneix aquests tres discos.”

Després d’aquesta gira, el grup tornarà a la reserva, sense cap projecte de disc en perspectiva: “Sempre hem fet discos positius, carregats d’esperança, per intentar animar la tropa. I ara estem en un punt mort que no ens motiva: hi ha un munt de gent que intenta purgar la frustració de no haver assolit la independència buscant traïdors a tot arreu. Això és contrarevolucionari.”