Junil i l’autor humil

Òmnium Cultural va donar a conèixer ahir en un acte a la llibreria Ona de Barcelona –com sempre, conduït per la periodista Anna Guitart– l’obra guanyadora del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. El guardó va ser per a Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor), de Joan-Lluís Lluís. Les altres dues obres finalistes d’aquest any eren Terres mortes (Anagrama), de la debutant Núria Bendicho, i El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), de Jordi Cussà, que va morir el juliol passat i va estar representat pel seu darrer editor, Jordi Puig.

L’encara president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va poder anunciar la novel·la guanyadora i va lliurar el guardó –obra de Sergi Freixas– de la cinquena edició d’aquest premi, el més ben dotat econòmicament per a obra publicada: 20.000 euros directes per al guardonat i 5.000 euros més destinats a promoció.

“Crear aquest premi va ser una de les obsessions de l’actual junta, perquè la cultura i la literatura se’l mereixen”, va assegurar Cuixart. “Com a societat civil, hem de defensar sense por la llengua catalana, també a les escoles.”

L’any 2017, Òmnium Cultural va crear el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any amb l’objectiu de prestigiar la literatura catalana i, alhora, crear un catàleg de les novel·les que un comitè que en fa la preselecció i un jurat final consideren que són les millors de cada any. El premi, a més, vol donar a conèixer la literatura catalana més enllà de l’àmbit cultural propi i fomentar-ne la traducció. El funcionament és senzill: un comitè, que aquest any estava format per Júlia Ojeda (investigadora de la UOC i crítica literària), Enric Gomà (escriptor, guionista i divulgador lingüístic) i els llibreters Mireia Perelló, Olga Federico i Lluís Ruiz, tria els deu o dotze títols –aquest any només nou valien la pena, segons aquest comitè– que passen a un jurat que en decideix tres com a finalistes abans de triar-ne el guanyador. El jurat d’aquest any va estar format per la traductora Anna Casassas (Barcelona, 1958); Neus Real (Barcelona, 1968), especialista en literatura catalana; la catedràtica d’estudis de gènere i literatura francesa Marta Segarra (Barcelona, 1963); el crític i gestor cultural Oriol Izquierdo (Barcelona, 1963), i Xavier Pla (Girona, 1966), professor de la Universitat de Girona.

Per tant, Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís, votada per unanimitat, s’afegeix als guanyadors anteriors: Els estranys (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait; Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi), de Marta Orriols; L’esperit del temps (Proa), de Martí Domínguez, i Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, l’any passat.

Nascut a Perpinyà el 1963, Joan-Lluís Lluís és autor d’una quinzena de títols i ha guanyat una desena de premis. A més, és articulista i un defensor del català allà on va.

“Collons, no m’ho esperava”, va exclamar abans d’enrampar-se amb els micròfons del faristol. “He decidit començar amb un renec per reivindicar la llengua de carrer”, va aclarir. I va assegurar: “La literatura no és una competició esportiva; no té sentit parlar del primer, el més venut, el millor... Només el temps dirà quina és la millor novel·la del 2021, i qualsevol d’aquestes tres o d’altres d’un any literàriament molt dens ho podrà ser.” Es considera “descendent humil de la gent que explicava rondalles a la vora del foc”, i per això va cloure l’acte explicant un conte sobre un mite lingüístic d’uns aborígens australians que va relacionar amb el català. És evident que la seva Junil rima amb humil, i amb català i amb bon humor.