Crítica
cinema
Reivindicació de l'artesania
El Llibre de Kells és un manuscrit il·lustrat per monjos celtes al segle IX, una compilació dels quatre evangelis del Nou Testament que es considera la peça principal del cristianisme irlandès i un dels vestigis més rellevants de l'art religiós medieval.
A priori, un podria pensar que es tracta d'un leit motiv una mica espès per a una pel·lícula d'animació de protagonisme infantil. I, malgrat tot, The secret of Kells –en l'argument de la qual aquest llibre juga un paper essencial– va aconseguir colar-se entre les finalistes als Oscar al millor llargmetratge animat de l'edició passada, al costat de –ni més ni menys– Up, Coraline, Fantàstic Mr. Fox i Tiana i el gripau.
Coproducció europea desenvolupada per la companyia irlandesa Cartoon Saloon –que van col·laborar en la pel·lícula espanyola Los Reyes Magos–, The secret of Kells proposa un bonic conte medieval que defensa els llibres com a arma contra la barbàrie. Però, a més, la seva estètica constitueix un agosarat desafiament a la moda del 3D: la pel·lícula és una peça d'orfebreria animada, una delicada exhibició d'artesania gràfica que aposta, precisament, per la bidimensionalitat. Personatges sense volum i de colors plans, traçats amb un pinzell sintètic, es mouen per uns preciosos fons aquarel·lats que són tot un esclat de cromatisme. El conjunt, influït per l'esquematisme de la UPA, és com si els vitralls d'una església gòtica prenguessin vida.
El taló d'Aquil·les de The secret of Kells radica en un desenvolupament argumental i un sentit del ritme que no acaben d'estar a l'altura de la seva brillantor formal. Però, de tota manera, veure-la esdevé indispensable per als amants de l'animació.