Homenatge a l’historiador Àngel Jiménez

L’exar­xi­ver i his­to­ri­a­dor gui­xo­lenc Àngel Jiménez va rebre dis­sabte l’home­natge del con­sis­tori i de cinc per­so­na­li­tats del món de la història, l’edu­cació i els arxius, com són Joa­quim Nadal, Salomó Marquès, Ramon Alberch, Gemma Tribó i Joa­quim Borràs. Jiménez, que va defen­sar que “la història, sobre­tot de l’entorn més pro­per, s’havia de fer arri­bar als joves”, posarà nom al pro­grama de memòria democràtica muni­ci­pal.Amb aquest pro­grama es volen donar eines a la comu­ni­tat docent i també a la ciu­ta­da­nia per conèixer el valor de la recu­pe­ració de la memòria democràtica i la meto­do­lo­gia de recerca: es pretén també poten­ciar la cul­tura local, i sobre­tot la defensa del fet democràtic, un dels camps de recerca més des­ta­cats de l’autor.​Jiménez és autor de nom­bro­sos tre­balls, docu­ments i recerca en dife­rents períodes històrics de la ciu­tat de Sant Feliu de Guíxols, però un dels que més ha estu­diat i foca­lit­zat és l’època del fran­quisme. L’home­nat­jat és un dels grans espe­ci­a­lis­tes en aquesta temàtica i sobre aquest període. A més, amb la seva recerca i inves­ti­gació va esde­ve­nir un autèntic pio­ner, i es va avançar de llarg a qual­se­vol acció que s’hagi fet després en la res­ti­tució i la repa­ració de les vícti­mes i l’estudi de la repressió fran­quista.En aquest pro­grama s’hi reu­ni­ran mate­ri­als (alguns ja rea­lit­zats, i d’altres aca­bant-se de per­fi­lar), i també s’hi ini­cia un pro­jecte edu­ca­tiu anual amb la col.​laboració dels ins­ti­tuts i escola d’adults, visi­tes guia­des, apor­tació de nova docu­men­tació, un docu­men­tal sobre la tasca d’Àngel Jiménez, i recur­sos per a la recerca. Així mateix és recent la sig­na­tura entre la Con­se­lle­ria de Justícia i l’Ajun­ta­ment perquè a través del museu la ciu­tat de Sant Feliu de Guíxols formi part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica­Els cinc van deba­tre, des de dife­rents visi­ons, el paper dels arxius en les dar­re­res dècades, el canvi i reva­lo­rit­zació dels matei­xos que va venir amb la democràcia, espe­ci­al­ment amb la funció pro­batòria dels docu­ments que s’hi con­ser­ven. També hi va sor­tir la funció de memòria democràtica, la volun­tat de repa­ració i altres qüesti­ons. Alhora, s’apro­fi­tava l’acte per fer un reco­nei­xe­ment a Jiménez per la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal i acadèmica, tasca de divul­gació, publi­ca­ci­ons i apor­ta­ci­ons a la història local.​Ja al començament, el regi­dor de Patri­moni Cul­tu­ral i pri­mer Tinent d’alcalde, Josep Mel­cior Muñoz, expo­sava la difi­cul­tat i com­pli­cació d’un acte així, però alhora en deia que “som davant d’un acte d’orgull. No totes les ciu­tats poden fer un acte així, amb per­so­nes com l’Àngel Jiménez i tot­hom qui ens acom­pa­nya. Sant Feliu porta anys tre­ba­llant amb bon camí la memòria democràtica i des de l’Ajun­ta­ment hi apos­tem fer­ma­ment, amb tota con­vicció.”La doc­tora en Història Con­tem­porània Gemma Tribó, expli­cava que “a Sant Feliu de Guíxols, gràcies a l’Àngel Jiménez, s’ha tin­gut la sort de poder com­bi­nar història i conei­xe­ment a través de pro­gra­mes com els Tallers d’Història, una aposta de volun­tat didàctica molt engres­ca­dora diri­gida als joves”, cosa que va esde­ve­nir un refe­rent impor­tant per mol­tes pobla­ci­ons. El catedràtic Salomó Marquès, valo­rava la inves­ti­gació històrica de l’home­nat­jat, i n’esmen­tava molt espe­ci­al­ment la clara vocació pedagògica. Per la seva banda, des d’Arxi­vers Sense Fron­te­res, Ramon Alberch expo­sava que “els arxius són mol­tes coses, però entre les impor­tants hi ha que són memòria democràtica. Con­ser­vem els arxius per garan­tir els Drets Humans”. Per la seva banda, el catedràtic Joa­quim Nadal va feli­ci­tar Àngel Jiménez, i va mos­trar un ric anec­do­tari sobre els arxius de prin­ci­pis de la democràcia en dife­rents pobla­ci­ons, va posar èmfasi en el conei­xe­ment i didàctica de la història, i va refe­rir-se a alguns moments rela­ci­o­nats amb la guerra civil i la post­guerra, on hau­ria estat encer­tada una repa­ració del dany que no fos “tard i mala­ment com s’ha fet sovint”, va dir.​Les dues hores de debat, mode­rat per Joa­quim Borràs (arxi­ver en cap de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona) i tan­cat per l’alcalde de Sant Feliu, Car­les Motas, van por­tar a vivències dels ponents, les visi­ons que tenien en moments com la Guerra Civil i la post­guerra, les històries de ven­ce­dors i de vençuts i mol­tes altres anècdo­tes con­jun­tes, que mol­tes pas­sa­ven perla recu­pe­ració i con­so­li­dació dels arxius pas­sada la dic­ta­dura.