Desempolsant el passat energètic
Endesa digitalitza el fons històric, que inclou imatges de la construcció de la presa de Susqueda
El Museu de l’Electricitat de Figueres mostra material tecnològic
En l’era predigital, tothom solia guardar les fotografies en paper a dins de caixes, que, en la majoria dels casos, acabaven arraconades i empolsinades. La Fundación Endesa no n’és una excepció, i ara està traient la pols del munt de caixes que contenen els 250.000 actius documentals de la companyia del sector elèctric i del gas, entre els quals destaquen les imatges impressionants de tot el procés de construcció de la presa de Susqueda, construïda entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, i inaugurada fa 53 anys.
Aquest fons de l’empresa, fundada el 1944, inclou també el de les hidroelèctriques generadores i distribuïdores d’energia que ha anat absorbint, com, per exemple, en el cas de les comarques gironines, Hidroelèctrica de l’Empordà, una de les més emblemàtiques de l’Alt Empordà, amb 90 anys d’història, i que va ser totalment absorbida el 2002 per Fecsa. Cal recordar que, des del 1998, Endesa és la màxima accionista de Fecsa.
La fundació va crear, el mateix any 98, el fons històric documental, i onze anys més tard en va començar la digitalització, que es va obrir al públic ara fa dos anys, tot i que la tasca continua, ja que, ara per ara, encara queden dos terços d’aquest patrimoni material per traduir al format digital i fer-lo consultable.
Aquest fons inclou entre 9.000 i 10.000 elements tecnològics –la majoria, al Museu de l’Electricitat de Figueres, a l’exposició permanent de la central hidroelèctrica El Carpio de Còrdova i a la seu social d’Endesa a Madrid–; documentació diversa, sobretot escriptures de societats i projectes, i molt de material audiovisual. De fet, aquest material és el que genera més interès general. “Qui no ha viscut prop d’alguna instal·lació elèctrica?”, planteja el responsable del fons històric, Miquel Marín.
A hores d’ara, aquest fons digital de la Fundación Endesa té 70.000 registres i, en total, actualment hi ha digitalitzades 50.000 imatges.
Martín informa que el fons digital és una plataforma oberta a tothom que té més de 1.800 usuaris i que està dotada de sis motors de cerca interrelacionats i molt intuïtius, que faciliten les consultes. Per accedir-hi, els usuaris només s’han de registrar, tot i que hi ha diversos nivells de seguretat, més que res per evitar que es puguin tenir a l’abast, per exemple, plànols de centrals hidroelèctriques en servei sense cap control.
Així mateix, detalla que prop de la meitat dels usuaris del fons són erudits de l’àmbit local que estudien la modernització i el desenvolupament del territori més proper, i la resta són universitaris i investigadors de diversos àmbits, sobretot els relacionats amb les enginyeries, que cerquen dades i informació més tècnica; entusiastes del món de l’energia, col·leccionistes de fotos, extreballadors..., i, finalment, personal de la mateixa companyia.
Identitat
El màxim responsable de l’arxiu històric de la Fundación Endesa remarca que es tracta del primer arxiu digital històric de l’Estat espanyol i el segon de la Unió Europea. “Endesa tenia un actiu adormit d’un valor incalculable, que, amb la digitalització, va generant identitat pròpia, i això és rellevant tenint en compte les empreses que hi han anat confluint”, sentencia. I hi afegeix: “Es tracta d’un fons viu, que rep coses noves constantment, i nosaltres treballem també per revitalitzar-lo, amb seminaris virtuals i presencials sobre aspectes molt concrets del contingut que l’integra.”