Una amfitriona excel·lent

«Ben­vin­guts a aquest audi­tori mera­vellós. Aquesta nit jo seré la vos­tra amfi­tri­ona i vosal­tres, els meus con­vi­dats», va dir Dianne Ree­ves, can­tant, que és com s'expressa millor. Can­tant va donar la ben­vin­guda al públic gironí, can­tant va pre­sen­tar els músics, can­tant es va aco­mi­a­dar després d'haver cul­mi­nat una actu­ació antològica d'una hora i tres quarts, amb el públic ova­ci­o­nant-la dem­peus. Si la sala simfònica de l'Audi­tori hagués estat una plaça de toros –gràcies a Déu, res a veure– l'hau­rien tret a collibè del recinte, amb uns quants tro­feus, i ella, tan simpàtica, sen­zi­lla i agraïda com sem­bla, hau­ria mos­trat un som­riure immens i natu­ral com el de la foto.

En rea­li­tat, els pre­mi­ats vam ser nosal­tres, l'audiència: ella ens va rega­lar, amb una gran gene­ro­si­tat, un blues monu­men­tal; una pre­ci­osa versió de Lovin' you, la cançó amb què Min­nie Riper­ton va tri­om­far el 1975 i que és una de les cançons d'amor de l'últim disc de Ree­ves, When you know, i altres moments memo­ra­bles com un parell d'incur­si­ons en la música bra­si­lera, ben ori­en­tada pel gran gui­tar­rista Romero Lubambo. En rea­li­tat, els qua­tre músics van bri­llar gai­rebé tant com l'estre­lla a la qual acom­pa­nya­ven. Pot­ser perquè es trac­tava de l'últim con­cert de la gira euro­pea el final de l'actu­ació va ser espe­ci­al­ment pletòric i els músics van aca­bar mun­tant-se la seva pròpia festa dalt de l'esce­nari, amb el bate­ria en èxtasi, com si es trobés al mig d'una escola de samba bra­si­lera. Dianne Ree­ves va dei­xar a Girona un gran record que es pre­veu ines­bor­ra­ble. Tota una dama.