Essència americana
Avui comença el Festival de Cinema Independent Nord-americà, que inclou diversos films sobre música i esports
El cinema independent nord-americà “busca l’essència de les persones”, diu Xavi Lezcano, codirector de l’Americana. Ho comenta en parlar de Jockey, una de les pel·lícules de la 9a edició del festival, que arrenca avui al cinema Phenomena de Barcelona i continuarà als Girona i Zumzeig entre demà i el 20 de març. S’hi podran veure 33 llargs i 15 curts, una part dels quals (9) també estaran disponibles en línia a Filmin entre el 18 i el 27 de març. El festival encara té dues seus més: la Filmoteca projectarà una retrospectiva del cineasta Tim Sutton (del 16 al 27 de març), que ve personalment a presentar-la, i es podrà veure una petita selecció del festival a Madrid (del 24 al 27).
Ja fa vuit anys que es va inaugurar el primer Americana, que es manté fidel al concepte original, segons explica Xavi Lezcano, codirector de la mostra juntament amb Josep Maria Machado: “La idea és portar cinema independent nord-americà que no ens arriba, de vegades perquè són pel·lícules molt petites que no troben distribució, i d’altres no sabem ben bé per què, fins i tot havent estat premiades.”
Fa dos anys, l’Americana va ser l’últim festival de cinema que es va celebrar a Barcelona abans del confinament. L’any passat van tenir 100.000 espectadors en línia. Aquest any mantenen una finestra oberta a Filmin, però és “una mica simbòlica”, i aposten clarament per la presencialitat: “Ens agrada projectar-les en pantalla gran, fins i tot algunes que sí que tenen distribució en línia, com la de la inauguració, La aspirante, que es veurà a Filmin. Nosaltres som partidaris que els festivals siguin físics i que la gent vagi al cinema a gaudir de les pel·lícules en pantalla gran.” L’objectiu és arribar a les xifres de públic prepandèmiques, de prop de 10.000 espectadors, però Xavi Lezcano reconeix que és difícil encara aquest any.
Música i esports
L’Americana acostuma a oferir títols molt variats, però Xavi Lezcano creu que “sempre hi ha tendències, de vegades són més subtils i d’altres, més evidents”. “Quan Donald Trump era el president, hi havia molts títols que eren de revolta i reivindicació. Aquest any, a causa de la pandèmia, suposo, hi ha molt poques comèdies. No sé si és casual, però també tenim moltes pel·lícules sobre la música, i programem quatre pel·lícules que tracten de l’esport.”
Xavi Lezcano comenta alguns dels títols destacats d’aquest any. La cinta inaugural, La aspirante, és “una de les pel·lícules independents de l’any, va guanyar tres premis en el festival Tribeca i cinc nominacions en els Spirit”. Està dirigida per Lauren Hadaway. Nine days, el film de clausura, va anar a Sundance fa dos anys, però “després va caure en l’oblit, suposo que afectada per la pandèmia”. Jockey s’ambienta en el món de les competicions de cavalls, i va guanyar el premi al millor actor a Sundance. Zola és “la pel·lícula més boja de l’any, la comèdia de l’edició, una mena d’encreuament entre Sean Baker i Todd Solondz”.
La retrospectiva d’enguany està dedicada a Tim Sutton. “La majoria de la gent no el coneix, gairebé no s’ha estrenat aquí. És un cineasta molt d’autor, crec que ha estat en tots els grans festivals de cinema menys a Canes. Tracta temes foscos, però des d’un punt de vista bastant humà, amb una fotografia i una poètica bastant marcades. Als EUA el comparen amb Gus van Sant i Terrence Malick.”
