Música

El ‘heavy’ és ell

Joan Cardoner torna en solitari, dos anys després del final de Los Guardians del Pont, amb ‘El último baile’

“El disc pot funcionar millor fora d’aquí. I que consti que soc un independentista declarat”

Ara fa gai­rebé 40 anys, el 1983, el grup gironí Rock­son va publi­car el seu pri­mer disc, un maxi amb un títol que no dei­xava dubte sobre el seu con­tin­gut (Heavy Metal), que un any després Picap va ree­di­tar, amb alguns retocs, com Here­de­ros del rock, el títol de la seva cançó més emblemàtica, que Rock­son va arri­bar a tocar en el pro­grama Tocata de TVE, com es pot veure encara a You­tube. El can­tant de Rock­son era Joan Car­do­ner i el bate­ria, Martín Rodríguez, poste­ri­or­ment amb Sang­traït. El destí de Car­do­ner i Rodríguez va fer que tor­nes­sin a coin­ci­dir en un grup efímer amb altres mem­bres de Sang­traït, Místic, i molts anys després, ja en el nou mil·lenni, a Los Guar­di­ans del Pont, amb Quim Man­dado. Fins que el 3 de gener del 2020, en Martín va morir sob­ta­da­ment i LGP van deci­dir no con­ti­nuar sense el seu com­pany i amic.

En rea­li­tat, la vida musi­cal de Car­do­ner inclou molts altres capítols: dos dis­cos amb Ter­ratrèmol, a prin­cipi dels anys 90; la seva par­ti­ci­pació en una reunió dels històrics Atila, i una tra­jectòria en soli­tari que ja inclou cinc dis­cos, l’últim dels quals acaba d’aparèixer i es titula El último baile. És un disc auto­e­di­tat, llançat a través de les pla­ta­for­mes digi­tals –no des­carta fer-ne més enda­vant una edició en CD, per als con­certs– i gra­vat, mes­clat i mas­te­rit­zat com­ple­ta­ment per ell al seu estudi d’Espo­lla, a l’Alt Empordà, amb les úniques apor­ta­ci­ons exter­nes de cinc bate­ries dife­rents, els cors de Mia Camp­de­padrós (Astral War­rior) i un solo de gui­tarra de José Rubio a la cançó Un día en Pam­plona, una cançó sobre el dia que va conèixer, a la capi­tal navar­resa, Eric Mar­tin (Mr. Big) i David Arren­dondo (Taken), amb una lle­tra en què també apa­reix citat el mateix Rubio.

“Quan va morir en Martín, vam que­dar força car­dats: ara que anàvem bé, s’ha aca­bat tot? La meva reacció va ser començar a tre­ba­llar com­pul­si­va­ment a l’estudi, com mai abans, en alguns casos apro­fi­tant cose­tes d’assa­jos que havíem fet amb Guar­di­ans, fins que vaig tro­bar l’enfo­ca­ment que volia per al disc, ori­en­tant-lo més cap al heavy melòdic i des­car­tant el metal pro­gres­siu que havíem tas­tat amb LGP”. També algú li ha comen­tat que sona a power metal i ell ho accepta. “Jo faig cançons que, sense la dis­torsió, podrien ser temes de pop-rock.”

No és la pri­mera vegada que canta en cas­tellà: ho va fer amb Rock­son i també en el pri­mer disc de LGP, Rock­fe­ratu, que va néixer com un pro­jecte per­so­nal seu, abans que Man­dado es decidís a recu­pe­rar el micròfon. “Amb aquell disc ens van nomi­nar als Pre­mis de la Música, vam tocar davant de milers de per­so­nes al fes­ti­val murcià Leyen­das del Rock i fins i tot vam ven­dre alguns dis­cos a Lla­ti­noamèrica”, recorda Car­do­ner. “Jo em sento còmode can­tant en català, però vull anar més enllà, i Espa­nya és molt més rockera que Cata­lu­nya: aquí només fun­ci­o­nen els uke­le­les i els grups de festa major. Crec que aquest disc pot fun­ci­o­nar millor fora de Cata­lu­nya. I t’ho diu un inde­pen­den­tista con­vençut”. De moment, no té banda fixa ni con­certs en pers­pec­tiva. Pensa en l’opció de mun­tar un grup al País Valencià amb músics de la zona per fer-hi alguns bolos. De fet, el vide­o­clip del pri­mer sin­gle, La bai­la­rina, es fil­marà als estu­dis de Blas­fe­mia Pro­duc­ci­o­nes, a Gan­dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.