La Cate recorda l’arquitecte de la seva seu, Emili Blanch

En el marc dels actes del seu centenari, La Cate de Figueres ha publicat el llibre Blanch i Roig, arquitecte del Patronat, amb un estudi de Joan Falgueras i fotografies de Francesc Guillamet, que posa en valor l’edifici d’aquesta entitat cultural centenària –declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) el 2015– i, en general, l’obra del seu autor, l’arquitecte racionalista Emili Blanch i Roig (la Pera, 1897-Girona, 1996). Alfons Gumbau, comissari del centenari de La Cate, explica així per què calia aquest exercici de memòria històrica: “Blach va ser un arquitecte afí a la República i per això va ser inhabilitat per exercir la professió després de la guerra, va haver de marxar a l’exili i va quedar força oblidat, fins al punt que durant dècades l’edifici de La Cate va ser atribuït a l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, que només en va fer un esbós o avantprojecte.”

La trajectòria professional d’Emili Blanch abans de la guerra va ser forçosament curta, ja que es va graduar el 1925, però va deixar com a llegat molts edificis públics i privats a diferents poblacions de les comarques gironines: el cinema Montgrí de Torroella, l’Escola d’Arts i Oficis i Biblioteca de Palafrugell, les escoles públiques de Sant Jordi Desvalls i Flaçà, i uns quants habitatges a Figueres com ara la casa Reig, la casa Moradell, la casa Ferrer Sala, la casa Callís, la casa Parés i la Casa Guillamet. A Girona hi ha, al carrer Bernat Boades, 6, la seva casa i estudi (1932), que actualment és la seu de la delegació de Creu Roja. A partir del 1929 va compartir amb Jeroni Martorell i Rafael Masó el projecte de restauració dels Banys Àrabs de Girona, i ja a l’exili va dissenyar el Pavelló Català de la Primera Fira del Llibre Mexicà. El 1948, va tornar a Catalunya, on al cap d’uns anys va poder reprendre la seva activitat com a arquitecte, treballant bàsicament en edificacions privades. El 2013, Gemma Domènech va escriure la seva biografia, Emili Blanch Roig (1897-1996). Arquitectura, patrimoni, compromís.

El llibre, que argumenta la singularitat de l’edifici concebut per Emili Blanch per al Patronat de la Catequística i en reprodueix els plànols originals, es tanca amb un epíleg (Una història de La Cate) de l’historiador Alfons Martínez, president de La Cate entre el 2012 i el 2015 i actualment regidor de Cultura a l’Ajuntament de Figueres.