Biografia lliure de Ferrater

Precedit per l’èxit que va tenir la seva biografia sobre Alfons Quintà, conegut per haver estat un dels fundadors i perpetradors de TV3 i assassí de la seva dona abans de suïcidar-se, Jordi Amat ens presenta Vèncer la por, una biografia tirant a blanca del poeta Gabriel Ferrater, de qui se celebra enguany el centenari, i que es va suïcidar a Sant Cugat ara farà mig segle. Mite per a uns, borratxo impenitent per a uns altres, Ferrater va ser sintetitzat per Amat com “el poeta que canvia l’evolució de la poesia catalana”, un modern que ja als setanta reivindicàvem com un romàntic en un reialme poètic marcat pels formalistes, els llepafils i els tradicionalistes. Ferrater ja no es recita com aleshores de memòria. Ferrater ja no s’utilitza per lligar o per épater, però la seva ombra encara cau sobre nosaltres com els fantasmes que, segons el biògraf, van pesar tant sobre el poeta, eternament immadur, ben bé com nosaltres.

En la presentació hi havia el poeta Jordi Cornudella, editor de 62 i marmessor de l’obra literària dels germans Ferraté. Cornudella va ser el responsable d’encarregar a Amat un repte que, segons ell, ha salvat amb escreix, fins i tot amb la lectura de poemes que podien definir una època o un sentiment. Cornudella va precisar que sí que hi ha les idees que Amat es fa sobre el personatge, però mai una visió psicologista de l’escriptor: “Amat no ens adoctrina gens. Deixa sempre que sigui el mateix poeta el que parli. Per exemple, citant una carta a la seva mare del 1963, que la podria haver posat de bon començament i hauríem fet el gran safareig sobre el personatge que tenia atacs de pànic, bevia, etc. I això no és el tema. El tema és el dia a dia d’aquest senyor, cosa que, per mi, té un gran mèrit.” Amat va reconèixer que “la temptació d’un biògraf és la psicologia barata”, però Vèncer la por viu dels textos de l’escriptor, amb l’estructura cronològica de la biografia com a eix vertebrador.

De bon començament, Amat va voler posar els asos sobre la taula, afirmant que havia intentat evitar la imatge oral del poeta per centrar-se en documentació nuclear, sovint inèdita o desconeguda per al públic majoritari. “He intentat documentar tot el possible i no dependre de fonts orals, perquè reforçaven el mite i costava entendre el personatge, l’home.”

Així, el text de gairebé quatre-centes pàgines, publicat per Edicions 62 i Tusquets en castellà, és una bona aproximació a un poeta, que Amat va voler considerar un modernitzador també en el terreny de l’edició pel seu pas per Seix Barral, i com un gran lector, com podem comprovar en els llibres publicats després de la seva mort prematura.

La biografia té moments clau, com ara la cita del seu germà Joan Ferraté: “La por no es deixa vèncer, perquè és l’altra cara de totes les nostres afirmacions, i sobretot de les més profundes i essencials: vèncer la por no fóra potser sinó el mateix que suïcidar-se.” També un comentari del mateix Gabriel sobre l’extravagància del pare de James Joyce.

Cal recordar, que els pares dels Ferraté es van suïcidar, cosa que potser va condicionar les addiccions i el final del nostre gran poeta. És el moment de redescobrir-lo.