L’edat i altres fantasmes

L’escrip­tor argentí Fede­rico Jean­maire (Bara­dero, Argen­tina, 1957) ha estat guar­do­nat amb l’últim premi Uni­caja de novel·la Fer­nando Quiñones. En roda de premsa a Bar­ce­lona, amb l’edició aca­bada de publi­car per Ali­anza, Jean­maire va expli­car la fas­ci­nació dels lli­bres des de petit, que el va posar en con­tacte amb un vell volum de Darwin, autor amb qui ha man­tin­gut la fide­li­tat, al cos­tat del Qui­xot de Cer­van­tes.

Darwin o el ori­gen de la vejez està pro­ta­go­nit­zada per un músic que, a punt de fer els sei­xanta visita unes illes Galápagos, que sem­pre havia vol­gut visi­tar, i que l’escrip­tor va con­fes­sar que era un viatge que havia fet amb el seu fill. deser­tes. El per­so­natge tria aquest mític en la història científica perquè neces­sita un bany de soli­tud car­re­gat del mal d’amor d’una dona bas­tant més jove que ell, la Rut. Nas­cut en una família ori­ginària de la Suïssa francòfona, ens va expli­car la seva fixació amb Darwin que li va fer visi­tar les illes Galápagos, un viatge que sem­pre havia con­si­de­rat pro­hi­bi­tiu pel preu fins que es va fer gran: “Vaig néixer a Bara­dero, entre Bue­nos Aires i Rosa­rio, un poble fun­dat per un frare que venia del Para­guai que va ins­criure el nom amb una falta d’orto­gra­fia el 1615, el mateix any que es va publi­car la segona part del Qui­xot. El meu pare, que era un cri­da­ner i tenia un caràcter vio­lent, lle­gia una lite­ra­tura extra­va­gant, de manera que als dotze anys vaig començar a anar a la bibli­o­teca muni­ci­pal, on hi havia lli­bres de Sar­mi­ento, pri­mer escrip­tor col·loquial argentí. També em van interes­sar els lli­bres de Darwin”. D’aques­tes pri­me­res lec­tu­res en va néixer el desig de visi­tar les Galápagos, per seguir el ras­tre de Darwin, cosa que no va acon­se­guir fins que va com­plir sei­xanta anys i va viat­jar-hi , com li passa al pro­ta­go­nista de la seva novel·la: “Allà, a les Galápagos, vaig tro­bar unes tor­tu­gues més peti­tes del que ima­gi­nava de petit”.

Bar­ce­lona és, així mateix, motor de la novel·la, ja que “pro­voca que el pro­ta­go­nista, força sem­blat a l’autor, se’n vagi de viatge a les Galápagos per diver­ses raons, pel seu interès sen­ti­men­tal amb l’obra de Darwin, i per inten­tar obli­dar un amor bar­ce­loní de joven­tut”. Fede­rico Jean­maire va viure a Bar­ce­lona uns anys durant la dècada dels vui­tanta. El pas­sat ser­veix també a l’autor per “refle­xi­o­nar sobre la vellesa, de la qual es té constància per la mirada o l’obser­vació de l’exte­rior, no per pròpia consciència”. La tria del músic tam­poc ha estat casual perquè li ha ser­vit per refle­xi­o­nar sobre la bellesa i la cre­ació artística.

Des de la fas­ci­nació per Darwin, Jean­maire recorda que l’autor de L’evo­lució de les espècies –del que recent­ment s’han recu­pe­rat alguns dels seus qua­derns des­a­pa­re­guts estra­nya­ment a Angla­terra– va escriure un lli­bre de memòries abans de morir amb la mateixa edat que el nos­tre ’escrip­tor en té ara: “Resulta curiós que als vint anys s’embarca i viatja durant cinc anys i quan torna al Regne Unit es va bus­car una dona jove, amb la qual va tenir qua­tre fills i ja no for­nar a sor­tir de casa seva, a excepció d’un parell de vega­des que va anar fins a Lon­dres”. Jean­maire pre­te­nia el pre­cepte de Jorge Luis Bor­ges de no viat­jar enlloc per escriure-hi, però no va ser pos­si­ble. Abans de par­tir cap a l’arxipèlag del Pacífic, Jean­maire va escriure les pri­me­res parau­les de la novel·la: “No hi ha tor­tu­gues a les Galápagos, ni de les grans ni de les altres, les més peti­tes”.