Cultura

Un congolès contra 'Tintín al Congo'

Mbutu considera que el llenguatge que va utilitzar Hergé el 1930, quan va publicar aquest còmic, és "ofensiu"

Els temps can­vien i can­vien també els con­cep­tes ètics i morals. Aquesta és la pri­mera con­clusió que es pot treure de la notícia sobre un con­golès que estu­dia a Bèlgica, Mbutu Mon­dondo Bien­venu, que ha denun­ciat la soci­e­tat Mou­lin­sart, la que ges­ti­ona els drets mun­di­als de l'obra d'Hergé, perquè con­si­dera "racista" el còmic Tintín al Congo i exi­geix que és retiri del mer­cat.

Mbutu con­si­dera que el llen­guatge que va uti­lit­zar Hergé el 1930, quan va publi­car aquest còmic, és "ofen­siu" per als con­go­le­sos i que ni els nens bel­gues ni els del seu país "hi han d'estar expo­sats", segons informa el diari belga De Mor­gen.

Val a dir que quan Hergé va escriure aquest còmic el Congo era una colònia de Bèlgica, situ­ació que es va allar­gar fins al 1960, quan el país es va inde­pen­dit­zar. Mon­dondo Bien­venu subrat­lla que el còmic d'Hergé és ple "d'este­re­o­tips sobre els con­go­le­sos" i que és "pro­pa­ganda" a favor de la colo­nit­zació.

La soci­e­tat Mou­lin­sart va asse­gu­rar ahir que no estava al cor­rent de la denúncia que Mbutu ha posat davant del tri­bu­nal de pri­mera instància de Brus­sel·les i insis­teix que, pre­ci­sa­ment per la seva anti­gui­tat, "cal veure'l com un docu­ment d'aque­lla època".

Els res­pon­sa­bles dels drets d'Hergé no des­men­tei­xen que hi hagi colo­ni­a­lisme en aquest còmic, però con­si­de­ren que als films de John Wayne els cow­boys maten els indis i no per això es pro­hi­bei­xen aques­tes pel·lícules; a més, afe­gei­xen que al cap dels anys Hergé es va dis­cul­par pels con­tin­guts "ofen­sius" d'alguns dels seus lli­bres, que va qua­li­fi­car de "pecats de joven­tut", i afir­men que si els escrivís de nou els faria dife­rents.

Aques­tes expli­ca­ci­ons, però, no con­ven­cen l'estu­di­ant de ciències polítiques con­golès, que opina que "quan l'àlbum va ser aco­lo­rit el 1946 hau­rien d'haver-ne tret tots els comen­ta­ris racis­tes". Això és el que van fer els edi­tors britànics quan aquest còmic va ser traduït a l'anglès i publi­cat a la Gran Bre­ta­nya.

Pro­hi­bició anglo­sa­xona
Hi ha hagut altres tri­ful­gues amb Tintín al Congo aquest juliol, quan la Comissió Britànica per la Igual­tat Racial va pro­hi­bir la venda del lli­bre perquè "posa en relleu gro­llers este­re­o­tips racis­tes" i conté "imat­ges i parau­les sobre pre­ju­di­cis raci­als atroços, on els nadius sal­vat­ges sem­blen micos i par­len com a imbècils".

També la cadena de lli­bres nord-ame­ri­cana Bor­ders va deci­dir fa quinze dies reti­rar aquest còmic de la secció infan­til de les seves lli­bre­ries i col·locar-lo a la secció d'adults, "com un acte de res­pon­sa­bi­li­tat envers els nos­tres cli­ents".

Val a dir que Hergé va fer viat­jar el seu repor­ter i el gos Milú per molts països del món i sem­pre hi va fer aparèixer per­so­nat­ges autòctons. Algu­nes de les situ­a­ci­ons que reflec­tia res­po­nien a la rea­li­tat, però en molts altres casos era pura fan­ta­sia. Ara falta veure com evo­lu­ci­o­nen les coses, però el que és clar és que el que valia per al públic euro­peu dels anys 30 ja no val avui.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.