Gaudí sobre el Sena

Antoni Gaudí no va viat­jar mai a París i amb prou fei­nes va visi­tar el sud de França. Quan el 1910 al Grand Palais s’hi va expo­sar una maqueta monu­men­tal de la façana de la Nati­vi­tat de la Sagrada Família, al saló anual de la Soci­e­tat Naci­o­nal de Belles Arts, tam­poc hi va anar. I va arri­bar a dir de les crítiques a la premsa que “els fran­ce­sos man­ca­ven de cul­tura artística”. Poste­ri­or­ment, dife­rents expo­si­ci­ons històriques a la ciu­tat l’han inclòs entre els autors, però el Gaudí del Museu d’Orsay que s’ins­tal·la fins al 17 de juliol es pot dir que és la seva pri­mera mono­gra­fia a França, també per tren­car alguns tòpics.

En la con­tinuïtat del Gaudí del Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), oberta fins a prin­ci­pis de març, es recu­llen la mei­tat de les obres expo­sa­des a Bar­ce­lona perquè l’espai és més petit i es plan­teja una altra esce­no­gra­fia amb algu­nes peces inèdites perquè aquest públic francès no té l’opor­tu­ni­tat de con­tem­plar els grans edi­fi­cis in situ. En l’ala que toca el Sena del museu dels impres­si­o­nis­tes, el recor­re­gut és més sinuós però con­tex­tu­a­lit­zant-lo com a un dels artífexs de l’Art Nou­veau del qual l’antiga estació d’Orsay n’és un bon exem­ple.

“Per Gaudí, la deco­ració és forma i funció, anun­cia molt l’Art Nou­veau”, ens explica una de les dues comissàries, Isa­be­lle Morin Lou­trel, con­ser­va­dora de patri­moni a la regió pari­senca. “I el seu estil també està molt mar­cat per la fan­ta­sia, per una sen­si­bi­li­tat del sud que no tro­bem pas en el arqui­tec­tes fran­ce­sos d’aque­lla època”, afe­geix. Pre­ci­sa­ment, perquè aquest públic no coneix sufi­ci­ent­ment la seva obra a París s’ha acom­pa­nyat de grans foto­gra­fies dels edi­fi­cis emblemàtics de Gaudí. “Som lluny de l’arqui­tec­tura de Bar­ce­lona i hem introduït aquests grans deco­rats com a recurs”, comenta per la seva part Joris Lipsch, que ha diri­git aquest recor­re­gut modi­fi­cat.

Hi ha la repro­ducció fas­tu­osa del rebe­dor de la Casa Milà, que ja es va poder veure a Montjuïc, però s’hi afe­geix el dis­po­si­tiu de tres miralls del seu taller a la Sagrada Família que li per­me­tia d’obte­nir dife­rents pers­pec­ti­ves del mateix model foto­gra­fiat. És l’aspecte tri­di­men­si­o­nal de la pro­posta fran­cesa, que s’obre amb un film de Dalí i es tanca amb el Tríptic d’Antoni Tapies, irònic home­natge al geni.

L’expo­sició és motiu per pre­sen­tar, a més, dos docu­men­tals recents sobre la Sagrada Família i Gaudí, difo­sos per Arte, i per tota una sèrie d’acti­vi­tats que comen­cen el 21 d’abril, amb una nit de cas­tells i música electrònica a l’inte­rior del museu, con­ti­nuen amb tro­ba­des dels comis­sa­ris i espe­ci­a­lis­tes de l’arqui­tecte i inclo­uen actu­a­ci­ons de música de cam­bra i l’Hespèrion XXI de Jordi Savall.

Gaudí, però, també es troba acom­pa­nyat al mateix Orsay de la retros­pec­tiva Aris­tide Mai­llol (1861-1944), en busca de l’har­mo­nia, que recu­pera d’un cert ostra­cisme aquest pin­tor i sobre­tot escul­tor nord-català que va pas­sar de l’impres­si­o­nisme als grans for­mats. Un diàleg entre dos artis­tes que van viure apar­tats del soroll mundà.