Llibres

La cavalcada de Reis més antiga és la de Barcelona i la Moreneta no era negra

Àngel Rodríguez publica ‘Festes i tradicions catalanes’, en què no només repassa el ric calendari festiu del país, sinó que aporta moltes curiositats

“Sempre m’han agradat les tradicions i l’etnografia”, assenyala el periodista saltenc Àngel Rodríguez Vilagran, parlant del seu novè llibre, Festes i tradicions catalanes. Origen, simbologia i costums, publicat per L’Arca, el segell català de Redbook Ediciones . Rodríguez, que treballa a l’oficina de comunicació del Bisbat i presenta també els programes de ràdio Església viva i El mirall, ja va publicar l’any 2018 amb la mateixa editorial 1001 llegendes i mites de Catalunya. “L’editorial em va proposar fer un llibre dedicat al Nadal, però després ho vam ampliar a totes les festes del calendari litúrgic i finalment també a totes les celebracions populars de Catalunya i la Catalunya Nord, fossin d’origen cristià o no”, explica Rodríguez, que ha reunit en aquest llibre de 300 pàgines informació sobre mig miler de festes repartides per tot el territori, seguint l’ordre establert pel calendari litúrgic, des de l’advent i el Nadal fins a la Setmana Santa, la Pasqua, la Pentecosta i el Corpus. És evident que som un país ric en festes i tradicions populars. “Ens ajuda molt el clima i el nostre esperit mediterrani”, conclou l’autor.

Però Rodríguez no s’ha limitat a inventariar totes aquestes festes celebrades en dates assenyalades, sinó que aprofita per complementar-les amb tota una sèrie d’anècdotes i curiositats, que són fruit d’una important recerca a través de diferents fonts, entre altres les hemeroteques. Per exemple, gràcies al Diario de Barcelona de l’època, Rodríguez ha pogut saber que la cavalcada de Reis més antiga de Catalunya no és la d’Igualada, de la qual ja hi ha referències el 1895, sinó la de Barcelona, que com a mínim seria del 1856 i es convertiria, així, en “la més antiga de l’Estat espanyol documentada”, fins i tot més que la d’Alcoi (1866), que fins ara ostentava el rècord d’antiguitat.

Quan Rodríguez arriba al 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, explica que la Verge no sempre va ser negra: “L’encarnadura original era blanca, de plom, que amb temps s’enfosquí creant zones obscures. Es va remodelar al segle XVI afegint-hi una tonalitat castanya, d’aquí el motiu de moreneta.”

De fet, el llibre està ple d’històries curioses, des del poema del segle XIV que demostra que Sant Valentí també era patró dels enamorats a Catalunya, fins a l’explicació de la llegenda de Sant Jordi, que demostra que “no té res de masclista”. Hi ha també històries tan tristes com quan, arribant a Tots Sants, l’autor parla d’alguns cementiris curiosos com el de la Teresa, a Bausen (Aran), on només reposa aquesta dona morta el 1916, perquè el capellà es va negar a enterrar-la al cementiri parroquial: en Sisco i ella, probablement cosins, no van voler pagar la dispensa eclesiàstica per poder casar-se i van decidir “viure el seu amor sense ser casats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.