Sant Jordi, entre la història i la ficció
El 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi. Què hi ha de cert en la llegenda del cavaller que salva la princesa del drac? Per sortir de dubtes, el millor és llegir la novel·la de Jordi Nogués La rosa i la creu (Rosa dels Vents).
Jordi Nogués Aymerich (Artesa de Segre, 1968) és historiador i un escriptor prolífic, tot i que li va costar encaixar amb una editorial. En onze anys ha escrit dotze novel·les i n’ha publicat sis, pagant el peatge del castellà en les quatre primeres, fins que Rosa dels Vents va apostar per ell el 2019 amb L’espasa i la llavor, en què mostra la fundació del monestir de Poblet al segle XII.
A La rosa i la creu narra com el ferotge Du Guesclin i els cruels mercenaris de les Companyies Blanques creuen els Pirineus el 1365 i imposen el terror en terres catalanes. En arribar a Montblanc, assetgen les muralles i exigeixen or i dones per evitar la destrucció del municipi. La Marina, filla dels senyors de la vila, i altres noies acabaran en mans d’aquest cavaller sanguinari. Per alliberar-les, Martí –un monjo de Poblet i gran coneixedor de les relíquies sagrades– i els seus companys de fortuna –el cavaller Robert, un pelegrí misteriós i una noia acusada de bruixeria– volen trobar la llegendària llança de sant Jordi, que confereix uns poders extraordinaris al seu portador.
“La idea era trobar punts de relació entre les cinc icones de la llegenda de sant Jordi –les muralles de Montblanc, la rosa, el drac, la princesa i el cavaller sant Jordi– i la història de la pròpia vila”, explica Nogués, que va estar nou mesos documentant-se i només quatre per redactar les 500 pàgines de la novel·la. Té molta facilitat per escriure, com assegura. A més busca “ propostes molt originals i d’una complexitat que a altres escriptors de novel·la històrica potser se’ls fa coll amunt. Però la meva formació com historiador és una companya de feina d’un valor inestimable.”
Quan es toca una llegenda, realitat i ficció se fusionen. “Potser hi ha un 65% de fets històrics i un 35% de ficció. He procurat que el marc històric sigui molt gruixut per donar més realisme als fets ficticis. Malgrat això, la idea era trobar els fets reals d’on deriva la llegenda fent vàlida l’afirmació que tota llegenda parteix de fets reals.” I quins són, aquests fets? “La llegenda és un símbol d’esperança per combatre les desgràcies del segle XIV. S’ha d’entendre com un missatge d’amor i pau en un dels segles més fatídics de la història d’Europa. Els fets reals del rescat de la filla d’un noble de mans d’uns mercenaris s’ha repetit al llarg de la història, perquè la gent, el poble, necessita el missatge d’esperança que se’n deriva.”