Records d’una escriptora, en cinc còmodes passos

L’escrip­tora llei­da­tana Imma Monsó va ser l’encar­re­gada de fer, ahir al Saló de Cent de l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, el pregó de Sant Jordi. Va estar acom­pa­nyada de per­so­na­li­tats, amics i parents, començant per l’alcal­dessa, Ada Colau. “Ens merei­xem i desit­gem més Sant Jordi que mai”, va afir­mar l’alcal­dessa, abans d’atu­rar el dis­curs de ben­vin­guda perquè una per­sona del públic va tenir una lipotímia. Coses del directe.

Un cop es va poder repren­dre l’acte, l’alcal­dessa –i després d’ella el regi­dor Jordi Martí– va reci­tar un seguit d’eslògans, va repas­sar temes d’actu­a­li­tat o del pas­sat recent (l’atemp­tat i l’octu­bre polític del 2017, la pandèmia, la guerra a Ucraïna...). Va pro­cla­mar el seu amor i el de la ciu­tat pels lli­bres i es va pro­jec­tar un vídeo sobre l’autora de novel·les com ara Tot un caràcter i Un home de paraula.

“Us expli­caré els meus records sobre la meva relació amb l’acte de lle­gir i escriure, en cinc epígrafs: apren­dre a lle­gir; anar a la bibli­o­teca; anar a la lli­bre­ria; començar a escriure; escriure el pri­mer lli­bre”, va començar l’autora, després de con­fes­sar que pre­fe­ri­ria ser a casa seva, amb el pijama posat, perquè no li agrada par­lar en públic. I això va fer, des­gra­nar amb ritme, títols, autors, refle­xi­ons i el seu humor carac­terístic, una relació per­so­nal que esdevé uni­ver­sal.

Un cop lle­git el pregó, Imma Monsó va man­te­nir una con­versa/entre­vista amb la peri­o­dista Anna Gui­tart, habi­tual en aquesta mena d’actes.