Art

Quanta vida, al Cogul

Una investigació amb les noves tecnologies ha localitzat deu imatges inèdites, imperceptibles a ull nu, al conjunt de pintures rupestres de la Roca dels Moros

S’ha creat un calc digital del fris, patrimoni mundial, que es pot consultar en un web

El conjunt de pintures i gravats rupestres de la Roca dels Moros del Cogul amaga molta més vida de la que es percep a ull nu. La tecnologia ha fet emergir deu imatges de les quals no es tenia cap constància des de que va ser descoberta la balma, el 1908, i que se sumen a les 42 que fins ara es coneixien. La majoria són animals, de les mateixes espècies que ja estaven identificades: bòvids, cèrvids i peixos. Però també han aparegut noves representacions humanes, com una desena dona en la famosa escena de la Dansa fàl·lica, un ball (inexistent, per cert) al voltant d’un home amb un penis desmesurat.

El cas és que per distingir aquests motius inèdits no s’ha d’anar a visitar in situ el jaciment, sinó entrar al web que ha creat el Departament de Cultura de la Generalitat, en què l’atractiu principal és un calc digital que s’ha fet del fris. La darrera còpia (manual, ergo agressiva) que es va extreure de la pedra sagrada data del 1985. És tanta la informació desconeguda que s’ha obtingut amb les eines d’última generació que els curiosos es passaran hores escodrinyant els detalls. La misteriosa dona oculta, per exemple, està parcialment sobreposada en una altra dona que se suposava que tenia quatre cames.

El món de les interpretacions en la pintura rupestre està permanentment obert. Com dèiem, històricament aquesta zona concreta de la pintura s’havia llegit com un ritual eròtic, mentre que ara s’entén com una celebració del “cicle de la vida”, remarca Albert Rubio, el codirector, junt amb Ramon Viñas, del projecte de recerca i de documentació fotogràfica digital del conjunt de la comarca de les Garrigues, un dels més rellevants, si no el més rellevant, dels 60 que va escollir de Catalunya la Unesco, el 1998, per declarar-los patrimoni mundial. 60 dels més de 120 de documentats. Què el fa únic? La longevitat, ja que s’estén des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. A més de pintures i gravats, custodia més de 250 inscripcions ibèriques i llatines.

Mans i més mans de pintors d’èpoques diverses van intervenir en el mur, “sempre respectant el llegat dels que els havien precedit”, precisa Rubio. El grup de dones la investigació ha conclòs que van ser retocades nombroses vegades, i no només amb un sol color com es creia. Algun o alguns dels nostres avantpassats ho van fer amb franges en diagonal que combinaven el negre i el vermell.

Per què parlem tant de les dones pintades? Doncs perquè a la Roca dels Moros són majoria, cosa insòlita en l’art rupestre. Això també el fa especial. D’homes, només en surten dos, i en el cas d’un d’ells l’instrumental tecnològic també ha servit per conèixer-lo millor. En concret, les seves parts íntimes. El que a la vista semblava una (altra) titola, ara s’ha esbrinat que és una funda que la cobreix, potser d’escorça.

De fet a la colla femenina també se la imaginava amb els pits enlaire, i la realitat és que després de passar per la prova digital s’ha conclòs que van guarnides amb penjolls i bosses.

Més troballes: una possible nova figura humana sedent. Dels animals, inaudits a part, mai se n’havia tingut una visió tan definida, com els morros dels bous. I el que queda per descobrir... “El santuari era més extens del que ha perviscut”, assenyala Rubio. Part del que s’ha perdut no es pot retreure a res més que al pas del temps, en trobar-se en un lloc a la intempèrie. Però d’una altra part sí que se’n pot culpar l’acció negligent de l’home que ja no se sentia interpel·lat per l’espiritualitat d’aquell indret, pel simple fet de magrejar amb les mans unes obres tan fràgils. Fins on podrà arribar la tecnologia per restituir encara que sigui virtualment allò que ja no podem veure?

La Roca dels Moros tampoc ha viscut amb massa normalitat l’inici del segle XXI. El 2010, arran de la crisi econòmica, es va tancar al públic. I les inversions per continuar desxifrant els seus secrets van quedar a zero. El 2015 va reobrir i el 2019 es van reprendre els estudis que ara han culminat (no pas acabat) en el web que permet fer-hi una visita lliure i una de guiada, altament recomanables les dues. El model que s’ha construït en 3D també fa salivar i obre tot de possibilitats, com ara fer una rèplica exacta de la cova.

Amb aquest tresor de les Garrigues el Departament de Cultura ha estrenat el nou protocol de la Unesco per tractar l’art rupestre, segons el qual la seva importància afecta tot l’entorn en què es localitza, i que en conseqüència ha de rebre la mateixa atenció dels estudiosos. “Ens queden moltes preguntes per respondre, i una de clau és per què van escollir aquest lloc”, sosté Rubio. Una recerca en curs apassionant.

La pantalla no decep, però l’excursió al paratge de la Roca dels Moros, gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament del Cogul, lògicament tampoc. Al març es van inaugurar les obres de millora dels accessos a l’edifici de recepció, que han tingut un cost de 279.000 euros finançats amb l’1% cultural per part de l’empresa Acesa, concessionària de l’autopista AP-2, un tram de la qual discorre per la comarca de les Garrigues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.