Un estop als abusos
L’Acadèmia del Cinema Català crea un departament independent per atendre víctimes d’assetjament del camp artístic i frenar pràctiques tòxiques socials
La nova junta de l’Acadèmia del Cinema Català, presidida des d’ara fa un any per Judith Collell, va presentar ahir un dels seus reptes programàtics: la creació d’un departament que eviti els abusos tant en el sector audiovisual com en el de les arts escèniques. Aquest departament, coordinat per l’advocada Carla Vall i la psicòloga Aina Troncoso, es compromet a atendre les persones que hagin estat víctimes d’abusos o assetjament sexual en un termini de 48 hores des de la trucada. Es farà amb la garantia d’intimitat, tant de la víctima com del presumpte agressor. Aspiren a fer que augmenti el nombre de denúncies per aturar la impunitat dels abusadors. L’atenció a les víctimes es mantindrà, encara que els casos hagin prescrit judicialment. El servei, que té un pressupost de 30.000 euros, és inèdit.
Des de l’Acadèmia, admeten que totes les administracions tenen serveis d’acollida a persones que reben abusos, però que era imprescindible obrir aquesta oficina específica perquè el silenci és molt més clamorós entre artistes conegudes i assetjadors que tenen el privilegi d’aprofitar-se de contractar el repartiment en les seves produccions, siguin audiovisuals o escèniques.
El departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques de Catalunya mantindrà absoluta independència dins de l’Acadèmia. Ningú, fora del departament, sabrà la identitat de les persones que fan denúncia ni quines han estat denunciades. Es podrà fer la demanda a través del telèfon deixant un missatge de veu o un WhatsApp (648 526 848). I es comprometen a donar-hi resposta abans de 48 hores. D’entrada, es programarà una sessió d’acollida amb una psicòloga i una advocada per escoltar-la i informar-la de quins son els tràmits què pot fer. Es podrà convocar la reunió presencialment o digitalment, segons les possibilitats de la denunciant. A partir d’aquesta reunió s’establirà un seguiment tant judicial com psicològic de cura. Tot i que no se les obligarà a denunciar, confien que aquesta acció es tradueixi en un increment del nombre de denúncies: dels 150 casos apareguts a la premsa aquests últims mesos, només una desena han acabat en denúncia formal, una xifra insuficient per demostrar l’abast del problema, segons l’advocada Carla Vall.
L’espai d’escolta i d’acompanyament professional es mantindrà mentre la víctima ho consideri necessari. Troncoso lamenta que el delicte d’abús prescrigui però no ho fa el dolor de la víctima. La psicòloga afirma que “el dolor es pot restaurar”.
L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació han donat un suport explícit a l’Acadèmia del Cinema per a la posada en marxa del servei especialitzat d’atenció jurídica i psicològica a l’es víctimes d’abús o assetjament. També hi col·labora el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
La setmana passada la justícia belga sentenciava, 4 anys després de la denúncia, el director i coreògraf Jan Fabre per abús i assetjament a 18 mesos de presó. A Catalunya encara no hi ha hagut cap sentència similar. Per l’advocada Carla Vall, com més petit és el sector més difícil és trencar el silenci. La tendència natural, encara avui en un cas d’abús, és a mantenir el silenci i no remoure-ho perquè hi ha una estigmatització social cap a la víctima. Vall augura que, amb les noves legislacions i amb la iniciativa de l’Acadèmia, “els secrets s’han acabat”.
El cas es multiplica quan els autors són intèrprets populars que entren a la casa pel televisor, “són com de la família”, raona Troncoso. A hores d’ara, la majoria de denúncies s’han difós a través de les xarxes socials. Això ha donat molta difusió als casos però, paradoxalment, ha deixat les víctimes en un espai molt més vulnerable, admet Molins. Aquest acolliment ha de permetre que les actrius ja no hagin de deixar la professió o posar terra pel mig amb l’abusador. Que tinguin prou suport per treballar on volen i del que volen sense por dels assetjadors.
Sis mesos per acordar un protocol
Un altre dels objectius del pla de l’Acadèmia de Cinema Català és la prevenció a partir de l’elaboració d’un protocol de bones pràctiques adreçat al sector audiovisual i escènic. A hores d’ara, ja existeixen alguns protocols en el sector dins i fora de Catalunya. La intenció és consensuar una redacció que assumeixin totes les entitats i les institucions. Calculen que aquest document pot estar redactat abans d’uns sis mesos.
En la redacció d’aquest document col·laboraran entitats com ara l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i l’Assemblea Feminista de Catalunya. També s’hi sumaran les conselleries d’Igualtat i Feminismes i la de Cultura de la Generalitat. El protocol també pretén integrar els centres de formació en audiovisuals o arts escèniques de Catalunya. Finalment, la prevenció també es fomentarà amb xerrades obertes per als professionals del sector i promovent cursos de formació específica per a professionals de la psicologia i l’educació social.
El protocol vol incidir en una conducta de bones pràctiques. Per posar un exemple, la presidenta, Judith Collell, posava el cas que en una escena compromesa de gravació es pot consensuar quines parts del cos s’enquadraran i quin serà el contacte físic entre els intèrprets. L’actriu Maria Molins (una de les impulsores d’aquest pla dins la nova junta) posava d’exemple una gravació on va permetre que es fes una indagació conforme no tenia cap antecedent d’abusos, perquè en aquell rodatge participaven menors.
El tercer punt d’aquest programa és crear un observatori per poder aprofundir millor en l’univers de casos silenciats d’abusos sexuals. Oficialment, no hi ha cap denúncia en el cinema. Però Collell admet que n’hi deu haver. La majoria de casos fets públics han tingut lloc en centres de formació, matisa MariaMolins.
