Encontres en la fase de l’amor
Jose Domingo converteix el seu 7è disc, ‘Tu piel es la galaxia’, en una metàfora pandèmica de ciència-ficció
“M’agrada la ciència-ficció i durant la pandèmia me n’he fet un fart, probablement per sortir una mica d’aquesta realitat tan estranya en què ens trobàvem, amb la humanitat totalment aturada i molt dèbil”, explica Jose Domingo (Girona, 1970), des de Santa Eugènia, a l’interior de l’illa de Mallorca, on el músic viu i treballa des de fa uns quants anys i on s’ha gestat també el seu setè disc, Tu piel es la galaxia, un treball autoeditat del qual Domingo ha tingut cura fins a l’últim detall, no només en la part sonora. “El disc té un concepte al darrere, gairebé cinematogràfic. De fet, és com si hagués creat la meva pròpia producció de ciència-ficció.” Es pot apreciar ja a la portada, dissenyada com si fos el cartell d’una pel·lícula, on apareix una de les protagonistes d’aquesta història: una extraterrestre que arriba a la Terra a la recerca de l’amor i manté una complexa relació amb un humà. Com es pot apreciar a la portada del disc i als dos primers videoclips promocionals ja estrenats, Tu piel es la galaxia i Vengo del futuro , en els quals també apareix l’extraterrestre, aquest és un personatge sense rostre i aïllat tot ell del món exterior. “Sí, la teva pell és la galàxia, però tu no pots tocar res. És una manera de descontextualitzar la pandèmia, l’aïllament que hem patit, i portar tot això a l’àmbit de la ciència-ficció d’una manera metafòrica, a través d’una sèrie de vinyetes sonores, que són les cançons.”
Amb Púter (baix, harmònium, cors, guitarra) i Mané Capilla (bateria i percussions), Jose Domingo ha coproduït un disc en què també han participat altres músics com ara Jordi Herrera (guitarres, teclats, percussions), durant la gravació realitzada en un estudi de nom molt oportú en aquest cas: La Porta Còsmica de Palam. Destaca en els crèdits del disc la presència de la cantant banyolina Mariona Aupí, a la qual Domingo cedeix tot el protagonisme vocal a la preciosa Te veo brillar. Tots dos es coneixen des que, a final dels anys noranta, compartien segell discogràfic (Moby Disk Records), ell com a membre de Psychoine, ella com a cinquanta per cent de Fang.
Entre les 9 cançons del disc, n’hi ha algunes com ara Me estoy elevando i les citades Vengo del futuro i Tu piel es la galaxia , que es troben entre les millors de Domingo, amb potencial per accedir a audiències més àmplies. “Més accessibles? És molt possible que ho siguin... El meu llenguatge i la meva manera de fer i de compondre es mantenen dins la mateixa òrbita de sempre, però és cert que ara hem buscat una cosa més senzilla, amb una producció força clàssica. Me estoy elevando, per exemple, és de les cançons més rockeres de la meva carrera”, explica.
Mentre pensa a completar amb Aguas la trilogia de vídeos al voltant de l’extraterrestre enamorada –“Com totes les històries d’amor, aquesta també té ondulacions i arestes”–, Jose Domingo opina que aquest disc pel·lícula li ha sortit “més Kubrick que no pas Tarantino”. El proper pas serà portar aquesta història musical al directe. “És complicat, però no tinc pressa .”