David Cronenberg: "La gent perillosa és sempre seductora"

Després de l’èxit d’Una historia de violencia, David Cronenberg repeteix gènere (el cinema de gàngsters) i protagonista (Viggo Mortensen) a Promesas del este, una història sobre mafiosos russos de Londres que va inaugurar el passat Festival de Sant Sebastià, i que ha rebut elogis de la crítica europea i nord-americana. Divendres es va estrenar a les nostres pantalles.

Com a pel·lícula de gènere, 'Promesas del este' sembla més pròxima a 'El Padrí' que a Scorsese. Hi està d’acord?
Tenim més de cent anys d’història del cinema, i de films de gàngsters. Quan dirigeixes, has d’oblidar els altres films. Evidentment has vist Coppola, Scorsese o Fritz Lang, però has de pensar que estàs fent una cosa per primera vegada i no comparar si s’assembla més a aquell film o a aquell altre, perquè et tornaries boig.
Directors com Scorsese diuen que filmen la violència perquè l’han viscuda de prop.

Vostè ve d’un país molt pacífic, el Canadà, d’on li ve l’interès per la violència?
No tinc un interès particular per la violència. Promesas del este només té cinc minuts de violència i en dura cent. És cert que visc al Canadà i que, en el context mundial, és un país prou tranquil, però també hi ha assassinats, a Toronto, i bandes multiculturals. De tota manera, si mires els diaris o la CNN, veus que hi ha molta violència al món. Encara que siguis canadenc o suís, no pots ignorar-la. D’altra banda, com diu George Bernard Shaw, el conflicte és l’essència del drama, i en el cinema, el conflicte que més bé es pot filmar és la violència física.

¿Es planteja qüestions morals, com si un personatge com el de Viggo Mortensen pot ser massa atractiu per al públic?
No, perquè ha de ser atractiu! Sempre hi ha un element de seducció en la gent perillosa, i no penso que sigui un problema, sinó una part interessant de la natura humana. No estava fent un conte moral per a nens, sinó una pel·lícula sobre gent adulta que és molt complexa, i era interessant explorar aquest aspecte. Fins i tot Hitler va seduir milions de persones. No ho podem ignorar.

¿Que 'Promesas del este' sigui una pel·lícula de narrativa més clàssica que altres films seus està motivat pels condicionants de la indústria?
Totes les meves pel·lícules són narratives. Aquesta en particular és una pel·lícula de gènere i la gent la reconeix com a tal. Però és cert que com més pressupost tens per a una pel·lícula, més conservador has de ser, perquè has de buscar un públic molt més ampli. Jo sempre he intentat equilibrar tot això.

Per què ha optat per un film de gènere? Vostè que pot triar el que vol fer?
Jo no puc triar la pel·lícula que vull fer. Sóc amic de Martin Scorsese i sovint em diu que ell tampoc no pot triar cada projecte. Sempre has de lluitar per fer una pel·lícula, i fins i tot Spielberg té algun projecte que no ha pogut fer.

¿Es planteja fer una comèdia lleugera, o no s’adiu amb el seu caràcter?
Crec que totes les meves pel·lícules són divertides, fins i tot aquesta. L’humor és una part important del meu món. M’agradaria fer una comèdia, però actualment la majoria de comèdies em semblen per a adolescents, són molt avorrides. En altres èpoques hi havia comèdies sofisticades molt intel·ligents i divertides.