Trapezi sobre rodes

Lean­dro Men­doza va poder aco­mi­a­dar la seva direcció artística del Fes­ti­val Tra­pezi amb una pro­gra­mació prou nor­ma­lit­zada als car­rers de Reus. Si a la Mos­tra d’Igua­lada, les acci­ons de car­rer es van man­te­nir a par­tir de pre­re­serva, com també al Sismògraf d’Olot, el batec de la ciu­ta­da­nia ansi­osa de circ, va seguir ani­ma­da­ment l’ele­fant emblema del Tra­pezi. O les actu­a­ci­ons gratuïtes al Balu­ard, a la plaça de la Lli­ber­tat o a la mateixa Mer­ca­dal. L’equip, lide­rat per Men­doza, ha allar­gat la seva direcció del 2017 al 2022, pror­ro­gats, per recu­pe­rar el 2020 que es va trans­for­mar en actu­a­ci­ons en esco­les per man­te­nir les con­trac­ta­ci­ons i un 2021 fet en con­di­ci­ons molt con­tro­la­des. La bici­cleta acrobàtica ha estat, pos­si­ble­ment, la dis­ci­plina més cele­brada aquest any a par­tir del tre­ball d’Yldor Llach (L’Y.ànsia per volar) i Alta Gama (Men­tir lo mínimo). Tra­pezi, doncs, sobre rodes.

El circ d’Yldor Llach, efec­ti­va­ment, és un bon resum del circ que avui des­punta. Perquè dis­posa d’un tre­ball meri­tori sobre dues rodes però també perquè hi inte­gra el públic, la roda Cyr, i una certa dra­matúrgia a par­tir d’un per­so­natge que doma una bèstia amb la qual, mes tard, voldrà volar. Un cant a fer que tot sigui pos­si­ble, i a dis­fru­tar i com­par­tir els petits èxits. També Alta Gama arrenca salu­dant, com aquell qui diu, espec­ta­dor a espec­ta­dor i por­tant-los a l’esce­nari en un perímetre cada cop més petit on la pare­lla fa els equi­li­bris dalt de la bici­cleta acrobàtica. I, sal­pe­brant-ho amb dos petits monòlegs, on nar­ren la seva peripècia per­so­nal, que han anat mirant des del cos­tat posi­tiu de la vida. L’obra, doncs, té un aire opti­mista, empo­de­ra­dor: “Dis­fruta de ser tu mateix”, pro­cla­ma­ven al final. Una oda que res­sona a la mateixa música però amb una altra lle­tra al “tots som per­fec­tes” del caba­ret que ha tan­cat cada nit, de dijous dis­sabte).

Reus viu el Tra­pezi d’una manera desi­gual. Men­tre que hi ha famílies que tre­uen el diàbolo i les boles per apren­dre a fer mala­bars amb la cana­lla apro­fi­tant la pro­gra­mació mati­nal del parc de Mas Igle­sias, bona part de la ciu­tat viu ali­ena a aquesta pro­gra­mació. Falta que el reclam s’escampi per la ciu­tat en forma de ban­de­ro­les, de senyals que mar­quen les entra­des de cada esce­nari i que hi hagi més actu­ació al car­rer per sor­pren­dre els pas­se­jants habi­tu­als de dis­sabte a la tarda. Ahir, Lean­dro Men­doza reco­nei­xia que, quan van començar a tan­car con­trac­ta­ci­ons, a l’octu­bre, el pano­rama de la covid no era tan esta­ble com ho ha estat aques­tes set­ma­nes i això ha fet que anés incre­men­tant acci­ons al car­rer, en funció de les limi­ta­ci­ons del pres­su­post. El Tra­pezi ha optat per ense­nyar tre­balls de com­pa­nyies inter­na­ci­o­nals (els dos últims anys, la pro­gra­mació era pràcti­ca­ment autòctona per evi­tar les difi­cul­tats de pas­sa­ports Covid) com la dels cana­dencs Cir­que Bar­code (Sweat &Ink), en què la des­tresa tècnica a la bàscula o en els mà a mà va acom­pa­nyada d’una sofis­ti­cada cre­ació audi­o­vi­sual. Pot­ser el que pati­nava més era la trama (sobre un apa­rent acci­dent fortuït que pro­voca la pèrdua de memòria) d’un dels com­panys que es con­ver­tia en una reflexió més aviat intrans­cen­dent. Pot­ser la peça que­dava desa­jus­tada a con­seqüència que una de les com­po­nents de la for­mació estava lesi­o­nada i van haver de reti­rar el número de barra russa.

El circ d’avui busca apor­tar una dra­matúrgia sigui cre­ant un per­so­natge par­ti­cu­lar o expo­sant alguna reflexió en forma de conte o de denúncia. Per això el tre­ball de Ruti­nes dels Ambi2 (en què hi ha mala­bars amb maces i boles) pro­cura tras­lla­dar el seu món de pro­e­ses acrobàtiques en una ofi­cina d’enso­pits comer­ci­als. El circ, cada cop més ha d’anar sumant la lec­tura d’algun dra­ma­turg que posi ordre i que con­densi les idees per fugir d’una espe­cu­lació que va en con­tra de l’espec­ta­cle.