Poètic Figa Rock

La Figuerosa és un petit nucli agregat de Tàrrega de només 55 habitants, però durant una nit d’agost multiplica per molt la població. Dissabte a la nit prop de 3.000 persones van tornar a disfrutar del Figa Rock, un festival de 10 hores de diferents expressions artístiques, bàsicament musicals, alternatiu i independent i que és gratuït, tot i l’excel·lent cartell que presentava.

La Figuerosa acollia el sisè festival, que, des del 2002, organitza el col·lectiu Figa Rock Produccions, un grup d’emprenedors que millora cada any l’esdeveniment tot i les àrdues batalles amb les administracions per finançar el Figa Rock. Enguany, amb una despesa de prop de 21.000€. A més, es tracta d’una singular organització, assembleària, que té clar que la gratuïtat i la celebració enmig d’un camp marquen un estil propi de festival que no es vol canviar.

Rock i ‘performances’
La Figuerosa permet que en un camp de conreu amb dos escenaris es puguin seguir, com va passar dissabte, les actuacions musicals de rock i d’autor, poètiques i innovadores performances. I és que la varietat del programa va permetre als assistents combinar el ball i els salts amb la contemplació de les actuacions estirats a terra.
Quico Pi de la Serra va ser el cap de cartell de la sisena edició, cosa que trencava una tradició que portava gairebé cada any fins a l’Urgell a Pau Riba i Oriol Tramvia. Pi de la Serra va ser fidel al seu estil únic i va presentar el seu darrer treball Tot, amb què interrompia un silenci d’anys. Amb les seves curioses guitarres i a peu dret va anar desgranant aquest Tot, i també va interpretar algunes altres peces del seu repertori.

La majoria dels artistes van aprofitar la seva visita al Figa Rock per presentar les seves novetats i una de les més esperades va ser el duet format pel músic de la Catalunya Nord Pascal Comelade, amb els seus instruments de joguina que li donen la seva coneguda singularitat acústica, amb el poeta Enric Casasses, que tornava als escenaris del Figa Rock després de cinc anys d’absència. Un recitava textos mentre l’altre l’acompanyava amb música.

De forma similar, però en un altre estil, l’actor Arnau Vilardebó va recórrer els clàssics de la mitologia grega en un seguit d’espectacles plens d’humor. La resta dels espectacles, més musicals i rockers, van anar a càrrec de Comandante Rock i El Fill del Mestre, amb el seu treball 78, editat l’any passat. També Jordi Batiste, un clàssic del festival de l’Urgell, va estrenar el seu treball en solitari: L’arbre blanc. Molt esperat també va ser el concert de Daniel Higiénico, ara en solitari i format acústic després d’uns anys acompanyat per la Quartet de Baño Band. Ara recorre els escenaris amb el guitarrista Luis Arcos i el seu darrer treball Kanzionziyas, que manté l’humor i la ironia com a principals elements. El lleidatà Lo Pardal Rocker, amb guitarra i sobretot contrabaix, es va mantenir fidel al rockabilly, Naraina va mostrar la seva fusió d’estils que ha aconseguit enregistrar per primer cop i va tancar el Figa Rock la Quinta del Porro.

Tot plegat, prop de deu hores seguides de música que van acabar quan el diumenge despuntava.