Al·legat a Avinyó

La casualitat ha fet que el rus Kirill Serebrennikov hagi obert en menys de dos mesos de diferència els festivals de Canes i d’Avinyó. Al certamen de cinema, va encetar la competició amb L’esposa de Txaikovski, un retrat femení del compositor homosexual que el règim de Putin no vol que sigui dit. A la cita teatral, al Pati d’Honor del Palau dels Papes amb el conte poc conegut de Txékhov El monjo negre, que Serebrennikov desdobla en quatre parts i punts de vista diferents, amb cants i coreografies místiques, per enfrontar-se a la bogeria de l’artista i a la que ell mateix viu. Exiliat a Berlín des de finals de març, però rebent també crítiques de cineastes ucraïnesos que demanen boicotejar les seves obres.

“No penso; treballo”, ens explicava dijous passat, poques hores abans de l’estrena d’El monjo negre en la seva versió de dues hores i mitja per a Avinyó. “Es fan moltes reflexions i escolto moltes veus entorn meu: hi ha qui et diu que ets un geni i, d’altres, que et llancen «mor-te, escòria». M’acabaria convertint exactament en Krovine (el personatge central d’El monjo negre). Per no acabar boig, s’ha d’escoltar menys les veus interiors i exteriors.”

De fet, fins i tot els mitjans francesos, que li dediquen aquests dies generosos espais, qüestionen que les seves pel·lícules i peces teatrals hagin rebut finançament d’oligarques russos com ara Roman Abramóvitx. Ell continua fent-hi front pacientment, amb el seu esperit budista com ell es defineix. “Evidentment, és millor estar aquí que assignat a residència”, ens diu sobre els seus dos anys de privació de moviments per un judici de suposat desviament de fons del Gogol Center que dirigia a Moscou i, després, la prohibició de sortir de Rússia. “Però això no vol dir que no tingui por escènica en l’estrena d’avui!”

I és que els 35 metres d’escena del Palau dels Papes i les 76 edicions del festival, imposen. Diferent als deu metres del Thalia Theater d’Hamburg, on al gener va presentar per primer cop El monjo negre però en versió reduïda. A més, les fortes ràfegues de mestral pròpies de la Provença complicaven encara més el treball de l’equip. Una altra cosa és la interpretació que cadascun en faci. d’aquesta escenografia multidisciplinària (incloent-hi imatges amb mòbil projectades sobre unes esferes) i sobretot la disbauxa en què el joc de personatges i paraules (en alemany, anglès i rus) acaba l’espectacle transportant aquesta follia a tot el recinte.

No deixa de ser la marca de fàbrica de Serebrennikov, que malgrat passatges més indestriables aconsegueix crear una obra física i visual impactant. Amb l’ajuda dels seus actors i actrius de confiança i, ara, de diferents nacionalitats. Hi projecta ell mateix les seves obsessions? “És una mica més complicat que això, però evidentment hi ha pensaments, alguns dels meus sentiments, que hi poso a dins”, ens resumeix aquest home infatigable. Noves produccions d’òperes arreu d’Europa, un film sobre Limonov i una sèrie de televisió sobre Tarkovski a la vista.