Refer ponts en femení
Phia Ménard fabula al Grec amb ‘La trilogie des Contes immoraux’‘ sobre Europa, on cada guerra és una crisi que permet una reconstrucció que la millora
Phia Ménard, ànima de la Cie Non Nova, creu en una resurrecció de la humanitat europea, un cop superi les actuals crisis de poder i violència. Correspondrà a generacions futures. Ara només hi ha l’esperança que sigui al més aviat possible amb una lectura artística i política de la història que propiciï una revolta constructiva.. La trilogie des Contes immoraux (pour Europe) és, segons paraules director del Grec, Cesc Casadesús, un dels puntals per entendre un cartell del 2022 dedicat a Europa.
El muntatge (de tres hores de durada) inclou des de l’aparició del partenó grec, on debatre i acordar un país democràtic, fins a l’actualitat, passant per la caòtica torre de Babel, que va impedir posar-se d’acord per un bé comú. Per a Ménard, si la destrucció la propicien els homes, són les dones les que transformen el paisatge dantesc de destrucció en un nou jardí, que ha après de les enveges anteriors. La dramaturga, artista i directora (la peça integra una companyia de sis actors i dotze tècnics)va rebre un encàrrec del Documenta de Kassel per parlar d’Europa. De casualitat, va conèixer la llegenda que a Kassel van viure els germans Grimm i que els seus pares regentaven un hostal. Hi havia una dona que no tenia diners i que pagava l’àpat amb la narració de contes. Per a Ménard l’apropiació d’aquelles narracions per part dels Grimm és immoral. Coincidia, a més, que a Grècia havia guanyat una coalició d’esquerres que pretenia combatre la misèria enfocant mesures socials, però el poder europeu no ho va permetre i els va imposar un control ferri.
Ménard conta que la història europea, que emergeix des de l’era cristiana, en realitat representa una petita part de la humanitat, que es remunta al primer desig de l’homínid de fer una pintura, una peça d’art, de col·leccionar un mineral estrany localitzat lluny de la cova on viu. Per això, davant la situació de col·lapse, social, polític i ecològic, té confiança que hi haurà una sortida a la humanitat.
El muntatge (que es va representar ahir i avui fa la segona funció al Mercat de les Flors) té una important aposta estètica: mentre parla d’Atenes construeix un partenó de cartró, “com si fos d’Ikea”. També hi ha una notable risc en el muntatge d’una estructura d’uns vuit metres que il·lustra la torre de Babel: “És a través de la part plàstica que dono possibilitat al públic d’evadir-se del dia a dia actual.”
El cant etern del treball del camp americà
The Wooster Group posen ànima a un disc de cançons folklòriques americanes que sorgeixen dels cants en el camp amb els quals s’expressaven els negres des de l’esclavitud. Les presons (amb una gan percentatge de població negra) van ser una nova forma d’aconseguir mà d’obra barata per als potentats. The Wooster Group (que van presentar un Hamlet intrigant el 2005) de Nova York explora en aquestes cançons, gravades dins dels centres penitenciaris.A través de les gravacions de Bruce Jackson es reviuen unes cançons que van prendre embranzida en les manifestacions dels anys seixanta als Estats units. Algunes com No serem moguts van arribar a Catalunya gràcies a les traduccions de Xesco Boix i el grup de folk. Al costat del gòspel, són cançons empoderadores que revelen injustícies que cal combatre.
