Jazz i vida, al corredor de la mort

Keith LaMar, de nom musulmà Bomani Shakur, té 53 anys i als 19, quan ell venia droga als carrers de Cleveland, Ohio, va entrar a presó acusat d’haver assassinat un antic amic d’infància en un tiroteig quan intentava evitar que el robessin. El van condemnar a 18 anys de presó. Però quatre anys després, el 1993, a la presó va haver-hi una gran revolta en què van morir un guàrdia i cinc interns, i LaMar va ser acusat del seu assassinat, aparentment amb unes proves manipulades. Keith LaMar va ser condemnat a mort i ja fa gairebé tres dècades que està al corredor de la mort de la penitenciaria estatal d’Ohio, a més en règim d’aïllament. Si ningú no ho evita, ja té una data per a la seva execució: el 16 de novembre del 2023.

“Si no cregués que fos possible evitar que sigui executat, no faria tot això”, diu Albert Marquès , pianista i compositor de jazz de Granollers, establert a Nova York, que ha gravat el disc Freedom First amb Keith LaMar i ara l’està presentant en una gira pels Estats Units i Europa, per donar a conèixer el cas de LaMar i sobretot per recaptar fons per contractar advocats i poder reobrir el seu cas. Keith LaMar va compondre i va recitar la seva part de spoken word des de la presó, la qual cosa converteix Freedom First en “el primer disc de la història en què un dels artistes hi participa des del corredor de la mort”, com destaca Marquès. No només això: a les actuacions, sempre que la seva privació de llibertat i la diferència horària li ho permeten, Keith LaMar també hi intervé per telèfon, i quan no és possible es pot escoltar la seva veu gravada sobre la música original creada per Marquès i interpretada per una vintena de músics, entre ells el contrabaixista Manel Fortià, el bateria Marc Ayza, la trompetista Milena Casado i un bon grapat de músics de l’escena jazzística novaiorquesa.

Com es van conèixer Marquès i Lamar? “Jo tocava molt al carrer al meu barri, Flatbush, una zona amb molta diversitat cultural de Brooklyn, quan el maig del 2020 va tenir lloc l’assassinat de George Floyd. Jo sempre he estat molt vinculat a moviments socials a tot arreu on he viscut i anava a les manifestacions del moviment Black Lives Matter que denunciaven el cas de Floyd. Allà em van parlar de Keith LaMar, un home que feia dècades que estava al corredor de la mort, pràcticament aïllat, i al qual la música li havia salvat la vida, especialment John Coltrane i el seu A Love Supreme, que també és citat a Freedom First. En Keith gairebé no té contacte amb l’exterior, excepte quan rep alguna visita, i jo l’he pogut visitar tres cops.”

“El que diu en Keith en els temes que toquem és potentíssim. Ell s’ha passat gairebé trenta anys sense poder fer res més que llegir i escoltar música i això l’ha convertit en un gran intel·lectual. La gent surt tocada dels concerts, perquè ell et fa reflexionar sobre la teva pròpia vida i com fer que arribi a significar alguna cosa, comunicant-te, gaudint del que fas i, en resum, vivint”, explica Marquès. “Hauríem de tenir més consciència, sobretot després del que ha passat a Catalunya amb el procés, de quanta gent innocent hi ha a les presons, sovint perquè no tenen recursos per defensar-se. I entre els reclusos segurament hi ha uns quants artistes que no tenen l’oportunitat de mostrar la seva creativitat.”