L’art que puja

La majoria d’artistes joves ho tenen difícil per poder exposar en una galeria, habitualment més obstinades en els noms consagrats. El festival Art Nou, organitzat per l’associació Art Barcelona, va néixer amb la voluntat de desbrossar-los el camí. L’onzena edició va arrencar a finals de juny amb una programació que constata l’efervescència d’aquest art que comença i que la societat rarament té ocasió de veure. Sota la direcció d’Anna Pahissa i la coordinació de Pilar Cruz, s’han teixit uns continguts amb la implicació de 37 espais, entre galeries convencionals i projectes alternatius autogestionats, i 50 artistes.

“Art Nou és una plataforma de visibilitat i d’impuls de la creació emergent. Fa de pont entre els artistes joves i el context professional del món de l’art”, sosté Cruz. El juliol té els dies comptats i a l’agost força galeries de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, els dos feus del festival, tanquen, però encara hi ha molt per veure i algunes activitats que es desplegaran abans de marxar de vacances. Art Nou es clausurarà el 3 de setembre amb l’entrega dels seus premis, el més esperat dels quals és el que concedeix La Capella (el centre d’art municipal més compromès amb l’art jove) a un dels artistes participants. També perquè la festa de lliurament dels guardons, punt de trobada del sector, marca l’inici de la nova temporada artística.

Art Nou defuig un relat únic de la creació que puja, mirant de no discriminar mitjans d’expressió i donant cobertura als històricament relegats, com ara el tèxtil. També és molt curós amb els projectes fets en col·laboració. “Et pots trobar artistes que exposen per primera vegada i d’altres ja més consolidats”, amb el límit, això sí, dels 35 anys d’edat, precisa Cruz. Tampoc es privilegien temàtiques, tot i que aflora una sensibilitat comuna pels mals del nostre temps, com ara la persistent herència discriminatòria del colonialisme, la lluita per preservar identitats i memòries individuals i col·lectives en un món globalitzat que aspira a l’homogeneïtzació, o les crisis ecològiques.

El drama migratori impregna una instal·lació immersiva de l’artista congolesa-britànica Cõvco a l’espai Cordova, i Daniel de la Barra reflexiona sobre les conseqüències mediambientals del monocultiu de l’arròs, a partir d’una recerca al Delta de l’Ebre, a la galeria Joan Prats. A etHALL, Ian Waelder rescata el periple de la família del seu avi patern per fugir de l’Alemanya nazi, i a Chiquita Room, Liliana Díaz posa el consumisme entre l’espasa i la paret amb obres d’art comestibles.

Díaz activarà la seva intervenció aquest dijous amb una performance. El dia abans, Art Barcelona organitzarà la darrera ruta per les galeries participants, aquest cop les que es concentren en el sector Esquerra de l’Eixample-Sant Antoni. Si no hi poden assistir, no es preocupin: l’associació organitza visites guiades als seus espais durant tot l’any.

Una altra cita: aquest dimarts, l’Espronceda Institute of Art and Culture inaugurarà una exposició col·lectiva de quatre artistes que tramen diàlegs, reals o ficticis, amb la ciutat de Barcelona.