Els primers veïns de Santa Linya ja dibuixaven en pedres fa 14.000 anys
Un escànner 3D ha permès desxifrar el traç d’una cabra, típica de la zona
Aquests primers pobladors del Pirineu van gravar en una pedra que van transportar, des de lluny de la cova
L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona identifica la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran. El Departament de Cultura, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB), han presentat els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del Paleolític Superior. La plaqueta, trobada a l’abric de la Cova Gran de Santa Linya (Avellanes – Santa Linya, Lleida), conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. L’escanejat 3D, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats.
Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall els gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.
La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, un material que no apareix a la Cova Gran, per la qual cosa degué de ser transportat fins a l’abric. L’equip de recerca va identificar la combinació d’un conjunt de traços intencionats format per múltiples línies fines i espesses, probablement fetes amb instruments de sílex.
La cara A mostra nombrosos traços distribuïts per la superfície del suport, la qual cosa ha dificultat la lectura de la composició. Es reconeix una primera figura, a partir del que sembla una petita cara de perfil sobre la qual s’asseu una imponent cornamenta. A partir del cap, un traç gruixut dissenya les línies del llom i ventre d’un animal, al qual s’adossen diversos apèndixs que es corresponen amb les extremitats. La disposició de l’animal suggereix una posició de repòs i les grans banyes que exhibeix identifiquen a un mascle d’herc, la cabra pròpia del Pirinenc extinta el 2000.
Alguns dels solcs s’aprofiten per traçar noves línies que configuren una altra figura que se superposa sobre l’anterior. Aquest disseny, reconegut a partir d’una mínima cara sobre la qual està la cornamenta, està connectat amb una línia dors vertical que representa a l’animal alçat sobre unes estilitzades extremitats posteriors. La composició proposa la seqüència de moviment del mateix animal en el moment d’alçar-se després d’una posició de descans, una representació poc freqüent en gravats sobre pedra.
Els gravats de la cara B s’acosten cap a una de les vores del suport deixant un espai buit de manera expressa. A partir d’escassos solcs, un gran traç còncau tanca una base formada per dues línies paral·leles trencades. Una representació que els investigadors consideren podria ser la primera representació del paisatge de la Cova Gran. En aquesta representació estarien combinades la silueta de la volta de l’abric i el llit del Torrent de Sant Miquel als seus peus, amb una economia de traços, pròpia de les figures esquemàtiques.
La descoberta de la plaqueta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans. Els carbons que van aparèixer en el mateix context arqueològic va permetre la seva datació mitjançant la tècnica del Carboni 14. Amb aquesta datació precisa de 14.000 anys es podran comparar amb d’altres apareguts a jaciments catalans.