Música

Compartir l’excel·lència

El virtuós quartet de saxos Kebyart actua aquest vespre a l’Espai Ter, en el marc del Festival de Torroella de Montgrí, i hi estrena una obra de Bernat Vivancos

El Kebyart està format per Pere Méndez, Víctor Serra, Robert Seara i Daniel Miguel

Possiblement, per a la majoria de lectors els noms de Pere Méndez, Víctor Serra, Robert Seara i Daniel Miguel no els diguin absolutament res. Però en el panorama musical europeu sí que són coneguts, en ser els noms dels components de la prestigiosa formació de quartet de saxòfons Kebyart. Aquesta formació, nascuda a les aules de l’Esmuc el 2014, actuarà avui, a partir de les 20.30 h, a l’Espai Ter en el marc del Festival de Torroella de Montgrí , i ho farà després de sis anys d’haver-hi ja actuat dins del marc de la seva secció Fringe.

Moltes coses han canviat des d’aleshores. En primer lloc, que la temporada passada els Kebyart han actuat per les sales europees de concerts més importants a través del programa ECHO Rising Stars.

A un repertori marca de la casa, cal afegir-hi que avui hi haurà l’estrena mundial de l’obra de Bernat Vivancos (1973) Ay luna que reluces. I és que l’encàrrec a compositors actuals és també un dels eixos prioritaris d’aquesta aventura musical anomenada Kebyart.

Els seus orígens es remunten als anys de formació, quan “tots quatre érem companys de classe a l’aula del Nacho Gascón, a l’Esmuc, però en cap cas inicialment se’ns havia passat pel cap constituir aquest quartet; però a partir del 2014, quan ja ens havíem fet amics, vam començar a compartir la inquietud per descobrir i explorar el repertori per a quartet de saxos”, afirma un dels seus membres. I ens permetrà el lector que no incorporem cap nom dels autors de les declaracions perquè conversar amb Kebyart no és fer-ho amb quatre persones que integren un quartet, sinó que és fer-ho literalment amb un quartet. Ho han sentit bé.

Potser aquesta sigui la pedra filosofal que expliqui l’operació alquímica sonora d’haver-se erigit en aquest brillant i virtuós quartet de saxos homogeni, amb una personalitat pròpia i única. No pas en va, el prestigiós compositor alemany Jörg Widman ha declarat sobre la formació que “al llarg dels anys, el gènere del quartet de saxòfons m’havia resultat força aliè, fins que vaig escoltar els Kebyart; l’homogeneïtat sonora i el virtuosisme d’aquests quatre saxofonistes joves catalans em van fer voler escriure per a aquesta formació”.

Conscients que la història de la formació era relativament nova en la història de la música –no oblidem que l’instrument va començar a ser desenvolupat pel belga Adolphe Sax (1814-1894) cap a la dècada del 1840–, els Kebyart han estat capaços de no limitar-se a voler ser una formació arquetípica de la nova música. És aquesta la raó que els va fer llançar-se a l’aventura de voler impulsar una carrera de formació cambrística. Com? Atrevint-se a arranjar i instrumentar quartets de corda de la tradició o d’altres obres. “Va ser així com vam començar a treballar amb el Quartet Casals, anar fent les primeres presentacions, obtenint els primers premis i contactant amb referències absolutes del panorama de la música de cambra”, expliquen.

Transcendir la modernitat. Heus aquí una de les premisses que més ens pot ajudar a comprendre l’essència musical dels Kebyart i que, per als que no puguin ser avui a Torroella, també pot gaudir-se, amb tot el seu esplendor, al disc publicat aquest any per la prestigiosa discogràfica LINN, del grup Outhere. Amb el títol Lectures différentes hi trobem una declaració d’intencions de la versatilitat i flexibilitat de la formació. Al disc hi ha, per exemple, un excel·lent arranjament per a quartet de saxòfons de la Suite Pulcinella, d’Igor Stravinsky, que, de fet, és el que obrirà el concert d’avui, on també podran escoltar-se, a part de l’esmentada obra de Vivancos, obres de Felix Mendelssohn i de la mediàtica Raquel García-Tomás.

Erigit com un dels únics quatre quartets de saxòfons existents a tot el món, dos més a Europa i un als Estats Units, heus aquí una formació carregada d’il·lusió, entusiasme, passió i excel·lència. A voltes, un no pot deixar de pensar en aquella màxima ignasiana que diu: “Assoleix l’excel·lència i comparteix-la”. Avui teniu l’oportunitat de fer-ho a Torroella de Montgrí .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.