Un romàntic ‘punky’

Caçadora i pan­ta­lons negres i vam­bes de color rosa. Dani Martín va revo­lu­ci­o­nar dimarts Cap Roig amb un con­cert molt intens mar­cat per la interacció cons­tant amb el públic. El popu­lar can­tant madri­leny, que es va donar a conèixer fa vint anys amb El Canto del Loco, no va dece­bre els seus segui­dors i va ofe­rir al públic del fes­ti­val una pro­posta rockera i nostàlgica, com és habi­tual als seus con­certs. Amb la segona cançó, Vol­verá, tot el públic ja era dret, can­tant i movent els braços al ritme que mar­cava Martín. Can­tant i gui­tar­rista banyats per una llum rogenca i un àngel a l’enorme pan­ta­lla de dar­rere l’esce­nari: la com­bi­nació dels ele­ments va pro­vo­car l’abs­tracció dels espec­ta­dors i la immersió en el món del sad boy de mirada pene­trant i veu incon­fu­si­ble. En diver­ses oca­si­ons el voca­lista va renyar la petita part del públic que estava asse­gut: “Lle­va­mos un año sen­ta­dos!” L’artista va par­lar una mica dels orígens de la seva antiga banda i va mos­trar el seu agraïment a tots aquells que l’han aju­dat a arri­bar fins on és ara. Explica que mai s’hau­ria ima­gi­nat que un “cha­val” d’Alal­pardo que vivia en un bloc de pisos de pro­tecció ofi­cial i que volia ser pallasso aca­ba­ria actu­ant al mateix esce­nari on va actuar el magnífic Sting el dia ante­rior. Va expli­car que la banda, com mol­tes pare­lles, no va aca­bar fun­ci­o­nant i va can­tar No, no vuelve, una balada trista que comença amb els matei­xos acords que Zom­bie de The Cran­ber­ries i que parla de manera molt emo­tiva de “las zapa­ti­llas que solia uti­li­zar”. Acaba la cançó i dona les gràcies a tot­hom per ser allà, sent cons­ci­ent que la majo­ria hi són per El Canto de Loco. “Yo tuve una banda que ahora es vues­tra.” Tot seguit un noi crida “Dani, eres mi padre!”, ell el busca i quan el troba entre el públic se’l mira amb cara de decepció i diu “Mi hijo no lle­varía camisa”. Els músics més des­ta­cats de la nit van ser els gui­tar­ris­tes Paco Sala­zar i Roberto Labe­lla i el teclista Iñaki García. Dani Martín va donar les gràcies al públic per haver anat a veure un con­cert amb gui­tar­res, entre aplau­di­ments pro­vi­nents d’un mar de cami­ses bla­ves i roses i caps molt ben pen­ti­nats.