L’esplendor efímera d’Anne Heche

Anne Heche, que prèviament havia demostrat el seu talent en el món mafiós de Donnie Brasco i en el film de terror Sé què vau fer l’últim estiu, va convertir-se en actriu de moda de Hollywood l’any 1998 en protagonitzar la comèdia romàntica Sis dies, set nits amb Harrison Ford. Sota la direcció del caçafantasmes Ivan Reitman, hi revelava un poderós encant i molta gràcia assumint una editora d’una revista que, de vacances en una illa tropical, viu una aventura inesperada amb un pilot vividor i bevedor. Aquest maneja l’únic avió (un aeroplà atrotinat) a l’abast, de manera que ella, una dona sofisticada de Nova York, el contracta per desplaçar-se a una altra illa per fer-hi un reportatge. Una tempesta fa que hagin d’aterrar en una illa desconeguda i deshabitada, on els dos personatges han d’exercitar l’instint de supervivència mentre el rebuig recíproc es transforma en una atracció irresistible. És una pel·lícula no res de l’altre món, però va tenir un èxit comercial notable i, als 30 anys, Anne Heche, que es menja amb patates Harrison Ford, semblava destinada a ser una estrella del cinema.

A Hollywood, però, l’esplendor pot ser molt efímera. Aquell mateix 1998, Anne Heche va embarcar-se en una aventura estranya de Gus Van Sant: el remake en color, però reproduint el film de Hitchcock pla per pla, de Psicosi. L’actriu hi interpreta Marion, assassinada a la dutxa per Norman Bates. Una mena de doble, per tant, de Janet Leigh. El film va ser un fracàs estrepitós, però no explica el perquè, quan semblava catapultada cap a l’èxit, Anne Heche va ser bandejada per la indústria del cinema. Es dona per fet que hi va influir la seva relació amorosa amb Ellen DeGeneres. És possible, i ella mateixa va explicar que havia rebut pressions al respecte. Tanmateix, tal relació van fer-la pública el 1997, abans del fulgor de Sis dies, set nits. Heche i DeGeneres (que aleshores triomfava a la sitcom Ellen i ha mantingut una fama notable a través dels seus shows televisius) no se n’amagaven i van contribuir a la visibilitat lèsbica en el món de l’espectacle dels EUA. Què va passar amb Anne Heche?

DeGeneres i Heche, que va reprendre la seva “vida heterosexual” casant-se dues vegades, van separar-se el 2000. Tot just un any després, Heche va publicar Call Me Crazy (“Digui’m boja”), on explica que va ser víctima dels abusos sexuals del seu pare i que va refugiar-se en una vida imaginària en què, considerant-se filla de Déu i germanastra de Jesucrist, mantenia contactes amb extraterrestres. Per això, va declarar que havia viscut trenta anys en la bogeria. No sé si això va espantar la indústria del cinema, on va reaparèixer de tant en tant amb la brillantor apagada. Arran de l’accident de cotxe que ha provocat la seva mort, s’ha especulat molt sobre la seva bogeria, les seves addiccions i la seva autodestrucció. No hi afegiré res més. Que descansi en pau.