Arts escèniques

Trenar novel·la i teatre

L’actriu Clara Segura dirigeix ‘La trena’, de l’escriptora Laetitia Colombani, que s’estrena al Goya, i hi actua juntament amb Marta Marco, Cristina Genebat i Carlota Olcina

L’obra narra tres històries de tres dones anònimes lluitadores de l’Índia, Sicília i el Canadà

“Fer un Mossbank” s’ha convertit per a Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco en trobar-se informalment per xerrar. Les tres actrius, que ja eren amigues abans de la funció de Les noies de Mossbank Road (Villarroel, 2019), es van recomanar durant el confinament el llibre La trena, de Laetitia Colombani (traduït a 40 idiomes i que figura a Catalunya entre els cinc més llegits, des de fa temps, adverteix Beth Orfila, productora de La Perla 29, que també s’afegeix a les reunions Mossbank). Genebat i Marco s’han dedicat a fer l’adaptació respectant l’ordre del llibre, amb les tres històries intercalant-se com les tres porcions de cabell necessaris per fer un pentinat amb garanties. La trena comença funcions de prèvia, avui dimarts al Teatre Goya, i l’estrena està prevista per dijous.

Una narradora (Clara Segura, que és l’alter ego de l’escriptora) i tres dones que lluiten en el seu dia a dia a l’Índia, Sicília i el Canadà. Marta Marco, Carlota Olcina i Cristina Genebat protagonitzen cada una d’aquestes històries anònimes, alhora que es desdoblen en els personatges de les trames paral·leles. Com en una trena, s’agafa el floc de cabell més llunyà i s’apropa al centre, i així repetidament. És la fórmula (del llibre i del muntatge) que permet que la trama acabi confluint i, sobretot, que es generi una empatia entre els tres personatges i entre les actrius i el públic.

La trena és una producció de La Perla 29 que es presenta al Goya. Manté el gust per l’espai buit (en què la música i la il·luminació hi tenen un paper clau, recalca Olcina) i la voluntat d’explicar una història per sobre de tot, amb el treball actoral. Segura ja és una habitual de la Biblioteca de Catalunya amb muntatges com 28 i mig, Bodas de sangre, Filumena Marturano, Una giornata particuilare, La guerra no té rostre de dona o Incendis. Des d’aquella Antígona (Biblioteca de Catalunya, 2007) ha teixit una forta connexió amb la direcció d’Oriol Broggi. I ara s’atreveix a portar una direcció alhora que interpreta el paper de narradora. Un treball que ha tingut el suport de Montse Vellvehí com a ajudant de direcció i d’un equip artístic majoritàriament femení. Perquè tenien necessitat de reflectir, des del primer moment, aquestes històries de dones que combaten les adversitats socials, en cada una de les comunitats. La lectura que es pot fer del llibre de Colombani és que la sororitat femenina ajuda a millorar la situació de les dones en particular i de la relació del món en general.

Aquesta és la tercera operació de dones de mitjana edat a l’escenari amb l’equip Genebat-Marco-Segura. Després de Les noies de Mossbank Road, també Sílvia Munt va dirigir Les irresponsables (Villarroel, 2021). Nora Navas va substituir Segura. Ara aquest tercer títol (“No és fàcil trobar històries amb tres protagonistes femenines de mitjana edat”, aclareix Segura) té un to notable d’empatitzar amb l’anonimat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia