Si en tenim, d’art...

Final d’any farcit d’exposicions per a tots els gustos i qui sap si disgustos. Si en tenim, d’art..., que no ens l’acabarem.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha ajornat per a principis de l’any que ve l’exposició de Lluís Borrassà per centrar-se en els projectes de Mey Rahola i Feliu Elias. Tots dos, en col·laboració amb altres museus d’art catalans, el de l’Empordà, a Figueres, i el de Sabadell, respectivament, que n’oferiran mostres complementàries. L’exposició de la fotògrafa pionera Mey Rahola (del 24 de novembre al febrer) serà de caràcter antològic. Com la de Feliu Elias (a partir de l’1 de desembre), que revisarà la seva personalitat polièdrica, també controvertida, de pintor, caricaturista i crític d’art. El Museu d’Art de Sabadell ja ha obert la seva proposta, que posa el focus en els vincles de la família Elias amb la ciutat vallesana. El MNAC també convidarà aquesta tardor, a l’octubre, l’artista Setxu Xirau a fer una instal·lació contemporània a les seves sales. I fonts del museu avisen que a finals d’any hi podria haver una sorpresa en la programació.

La fotògrafa afroamericana Carrie Mae Weems serà una de les llums més potents d’aquest darrer trimestre amb una triple exposició (a partir del 6 d’octubre) al centre KBr de la Fundació Mapfre, la Fundació Foto Colectania i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), que irradiaran la força d’un treball que furga en els traumes del passat. Al Macba conviurà amb una mostra de la performer colombiana morta prematurament María Teresa Hincapié, que s’obrirà el 20 d’octubre. També al museu de la plaça dels Àngels ens trobarem un projecte de Mariana Botey i El Espectro Rojo basat en un mite del poble mixe, mai conquerit (del 10 de novembre al 26 de febrer). I al mes de desembre descobrirem la nova presentació de la Col·lecció Macba, sota el guiatge d’Elvira Dyangani Ose.

Abstracció a dojo

La Fundació Catalunya-la Pedrera i la Fundació Suñol compartiran un projecte que parteix dels fons del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca. Les mostres s’obriran a finals d’aquest setembre i tenen personalitat pròpia. A la Pedrera, hi sumaran obres de les primeres espases de l’abstracció internacional (Pollock, Rothko, De Kooning, Dubuffet...) i a la Suñol, a més d’un diàleg entre col·leccionistes (Fernando Zóbel i Josep Suñol), una mirada de creadors actuals.

Cap amant de la bona pintura s’hauria de perdre Paul Klee i els secrets de la natura (del 21 d’octubre al 12 de febrer), que presentarà la Fundació Miró amb la complicitat del Zentrum Paul Klee de Berna. La mostra invocarà la fascinació del genial artista pels fenòmens naturals i l’obligarà a dialogar amb dones creadores de la mateixa sensibilitat, però que no han tingut tant de reconeixement (Gabriele Münter, Emma Kunz, Maruja Mallo i la contemporània Sandra Knecht). A més, el 28 d’octubre s’obrirà la darrera exposició del cicle de l’Espai 13 comissariat per Pere Llobera, a càrrec de Martín Vitaliti.

Un altre gran nom: Dalí. Però aquest cop un Dalí immersiu que es capbussarà en la seva ment avançada, ja que va intuir les possibilitats de la cibernètica per portar l’art a una altra dimensió. Es veurà al centre d’arts digitals Ideal a partir del 20 de setembre. Si la cosa virtual no els fa el pes i prefereixen gaudir de les obres d’art reals, tenen una excel·lent oportunitat amb un altre dels grans del surrealisme empordanès, Joan Massanet, exposat des de fa uns dies i fins al 8 de gener a l’Alfolí de la Sal de l’Escala. Al Teatre Museu Dalí de Figueres, per cert, també hi haurà una novetat expositiva, però de moment és secreta.

El dalinià Albert Serra és el cineasta més estimat pel món de l’art. Aquesta tardor serà el centre de la Fabra i Coats el que li muntarà una exposició (del 19 de novembre al 12 de gener) que suposarà l’estrena en primícia a l’Estat espanyol d’Els tres porquets, la pel·lícula de 101 hores que va presentar a la Documenta de Kassel el 2012. A la Fabra, demà reobriran la mostra de Lúa Coderch que al juny, acabada de presentar, van haver de clausurar per problemes amb la climatització de les sales.

Més imprescindibles: l’exposició que el Museu Picasso dedicarà a Daniel-Henry Kahnweiler (del 18 de novembre al 19 de març), el gran marxant dels artistes cubistes. Amic de Picasso, també d’artistes catalans, i vinculat a la gestació del museu del carrer Montcada. Tot un personatge. Abans, aquest setembre, la institució picassiana obrirà les portes a l’artista camerunès Barthélémy Toguo per reivindicar la seva consciència política emparentada amb Picasso.

Resistència cultural

L’art polític també s’infiltrarà al Born Centre de Cultura i Memòria en el que promet ser un moment intens de la temporada. Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme (del 18 de novembre al 16 d’abril) evocarà i invocarà, a través de l’obra d’una vintena de creadors, les resistències culturals que van minar l’encarcarament que es va imposar després de la Guerra Civil.

No deixem la postguerra. Com s’investigaven els delictes en aquells temps de foscor? Ho desvelarà una exposició al Museu d’Història de Catalunya que pouarà de la col·lecció de criminologia de la Universitat de Barcelona. S’obrirà a mitjan novembre juntament amb una altra mostra sobre un objecte avui pràcticament fora de circulació: les postals. No marxem encara de la negra nit franquista: al Palau Robert donaran veu als familiars dels morts i dels desapareguts durant la Guerra Civil que continuen sense saber el lloc on van ser enterrats (de l’1 de desembre al 5 de febrer).

Tres cites a CaixaForum Barcelona. Amb el còmic, en una gran repassada històrica de bracet amb els seus creadors estel·lars (s’inaugurarà a finals de setembre). Amb les obres i els objectes que han col·leccionat artistes com ara Barceló, Miró i Baselitz (a partir de novembre). I amb sis mòmies de l’antic Egipte dels fons del British Museum que amaguen enigmes que la tecnologia ha descobert (també a partir de novembre).

I més còmic

El còmic, tant de temps menystingut en els temples de l’art, tindrà un altre bon aparador, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que visibilitzarà el treball de nou joves autores d’avantguarda: Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriam Persand i Roberta Vázquez (del 2 de desembre al 14 de maig). A can CCCB també presentaran un any més les fotografies guanyadores del concurs World Press Photo (del 4 de novembre a l’11 de desembre.)

Els apassionats de la fotografia catalana tenen com a mínim quatre inauguracions que no es poden perdre. Per ordre d’aparició: Eugeni Forcano a La Factoria Cultural de Terrassa, acabada d’inaugurar; Gabriel Casas al Palau Robert (del 10 d’octubre al 29 de gener); Jordi Pol a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (del 23 de novembre al 23 d’abril), i Francesc Català-Roca al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (de l’1 de desembre al 4 de març).

La reflexió de la imatge, en un sentit expandit, té per llar la Virreina, on l’activitat sempre és intensa i extensa. El 22 d’octubre s’hi beneiran mostres del cineasta portuguès Pedro Costa, de l’artista Art Larson, i del polític, periodista, escriptor i també artista brasiler Jean Wyllys, exiliat a Barcelona pel seu incòmode lideratge en el moviment LGTBI dins del règim de Bolsonaro. A la Virreina, tot l’octubre s’hi desplegarà un programa que mirarà amb ulls desperts les eleccions al Brasil. A mitjan novembre, la institució de la Rambla obrirà Biennal 2064, un exercici de recerca de l’art en l’era de la intel·ligència artificial que s’ha desplegat prèviament al Bòlit de Girona.

Incondicional de l’art català, la Fundació Vila Casas té preparades tres mostres. A principis d’octubre, Can Framis reivindicarà Eugènia Balcells. I a mitjan octubre, als Espais Volart conviuran la visió plàstica de Luis Marsans d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust i la poc coneguda faceta pictòrica de l’arquitecte Òscar Tusquets.

A la Fundació Tàpies estan molt centrats en el centenari de l’artista, l’any vinent, però el 8 d’octubre obriran una exposició que promet, de l’artista subversiu i pare del videoclip Bruce Conner. Al Museu del Disseny repartiran joc al joier Enric Majoral (del 23 de setembre al 27 de novembre) i a les creacions en fusta (segona quinzena de novembre). L’escena local emergent té el seu espai de cures a la Capella, que presentarà el treball de Diego Paonessa i Jaume Clotet (a partir de l’11 d’octubre).

Exposicions d’obertura immediata. Demà, cita amb l’univers de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra al Palau Robert. Una altra que reflexiona sobre la llar, espai de vivències i convivències tan complexes com ho és la construcció d’una exposició col·lectiva, o almenys les que impulsa amb un esperit innovador el centre d’arts Santa Mònica. S’obrirà aquest dijous. L’endemà, divendres, ja es podrà visitar la mostra que proposa el Museu Etnològic i de Cultures del Món (seu del carrer Montcada), forjada amb un fons de fotografies inèdites de les expedicions que van portar a Barcelona els objectes per ser museïtzats. Només hi surten dones, de diferents continents. Les imatges històriques dialogaran amb una intervenció de Mercis Rossetti.

Al rescat de creadores

Els museus i centres d’art de tot el país ens oferiran un munt de sorpreses. Cal anotar a l’agenda l’exposició que presentarà Ferran Garcia Sevilla al Tecla Sala de l’Hospitalet, probablement a partir de novembre. Al Museu de Solsona, és obligat anar-hi per meravellar-se amb la nova marededeu romànica que hi han incorporat, comprada per la Generalitat a l’empresària Liliana Godia (fins al 8 de gener, llueix en una exposició que la contextualitza). El Museu d’Art de Girona obliga a anar-hi i tornar-hi perquè el programa és molt complet; indispensable el rescat que farà de les grans oblidades de l’art, les dones, resseguint els seus vincles amb la revista de principis de segle Feminal (del 22 d’octubre al 26 de febrer). I al Museu d’Art de Cerdanyola lluirà un tresor de la cultura popular (del 14 d’octubre al 20 de gener): el llegat de l’estudi que va obrir el dibuixant Ángel Beaumont a la ciutat vallesana per crear un ampli ventall d’adaptacions (còmics, jocs, quaderns de pintar...) de les sèries d’animació televisives dels anys setanta i vuitanta.