El passat ens marca

Els lectors d’Åsa Larsson estan d’enhorabona i de condol perquè la reeixida sèrie de novel·les protagonitzada per Rebecka Martinsson arriba a la fi amb la publicació d’Els pecats dels pares (Columna i Seix Barral), que va presentar a la premsa la setmana passada. Els editors del Grup Planeta Emili Rosales i Elena Ramírez van explicar que havia tingut una repercussió enorme al nostre país, amb tots els llibres editats en català i més de set-cents mil exemplars venuts en castellà i català. La novel·lista sueca va assegurar que la sèrie no continuaria, tal com va anunciar quan va publicar el primer lliurament, el 2003, amb Autora boreal (Columna, 2009), i mantindrà la seva paraula. També va recordar que quan va presentar el primer llibre a l’editorial ja ho tenia pensat així: si l’hi publicaven, en faria sis; en cas contrari, no en faria res.

Ha trigat tretze anys a completar el cicle. Mentrestant els seus fills han crescut, han marxar de casa i ella ha rebut nombrosos reconeixements des del primer llibre, ha encetat amb gran repercussió també una sèrie d’obres per al públic jove, aventures fantàstiques amb tints de misteri i de terror, que va iniciar perquè el seu fill, amb onze anys, va deixar de llegir. Larsson va deixar les novel·les de Rebecka Martinsson en punt mort fins que es va decidir a complir la seva paraula i tancar la feina: “Tornar a Rebecka ha estat com reactivar un matrimoni. Ara ja soc gran i els meus personatges també han arribat a la maduresa.” El fill ha emprès el seu camí, el poble de l’autora, una localitat minera al nord de Suècia, s’ha de reconstruir perquè s’enfonsa i ha arribat un final de cicle, circumstàncies que reflecteix l’última obra de la sèrie: “Rebecka m’ha canviat la vida, m’ha donat de menjar.” De fet, al final de la novel·la inclou una nota en què s’acomiada de la fiscal que va crear i que “després tu em vas crear a mi”, sense obviar sentir-se apesarada i sense saber si serà capaç de “prendre’m de debò a mi mateixa”. La confessió recull l’estat anímic d’Åsa Larsson: “Estic tan trista ara que ens hem de separar que no puc prendre-m’ho seriosament. Gràcies per tot aquest temps, Rebecka, noia. Gràcies per ser tan tenaç, per no deixar-ho córrer. I mira que t’he fet la punyeta vegades. La teva tossuderia ha estat alhora la teva força i la teva feblesa...” És com una carta a ella mateixa en què abans de les dedicatòries despulla els seus sentiments per tot aquest periple cap a la maduresa, que va repetir al llarg de la roda de premsa. La sinopsi d’Els pecats dels pares justifica el retorn de Rebecka Martinsson, aquesta vegada per aclarir el que en principi és un cas d’assassinat antic. Un vell amic seu li demana que investigui la mort del pare d’un famós boxejador, que va desaparèixer fa cinquanta anys i del qual acaben de trobar el cos. Ella ho accepta a desgrat, però el que havia de ser un favor a un amic s’acaba convertint en una investigació complicada en què es veu implicat el gran capo del crim organitzat de la ciutat en un moment en què Kiruna està sent demolida i traslladada uns quilòmetres més enllà a causa de la mina que ha estat devorant la població des de sota i que l’exposa ara a interessos dubtosos.

La violència extrema, l’autocrítica i qüestionar-se el món, són alguns dels reptes a què s’enfronta la protagonista: “El passat ens marca el patró de qui som i de molt del que fem.” Rebecka Martinsson veu implicada la seva família, cosa que li permet descobrir “alhora la història de la seva mare, que resol un bucle familiar”.

Åsa Larsson va néixer a Kiruna l’any 1966. Després d’estudiar dret a Uppsala, igual que el seu personatge Rebecka Martinsson, durant un temps va exercir d’advocada.