Víctimes de l’autoengany

L’escriptor Emmanuel Carrère va quedar atrapat, com la societat francesa del 1993, per la informació d’un crim que un suposat investigador de l’OMS havia perpetrat. Feia vint anys que vivia d’un engany i va preferir matar dona, fills i pares que reconèixer que els havia mentit. L’escriptor en va publicar un llibre el 2000. Ara, Julio Manrique (amb Cristina Genebat i Marc Artigat) n’han fet una adaptació a l’escena. Avui s’estrena L’adversari com a espectacle inaugural del Temporada Alta. Farà temporada al Romea, al març. El Temporada Alta s’allarga fins al 12 de desembre i preveu 201 funcions.

Si l’escriptor va voler fer un llibre per provar de respondre a les preguntes que no el deixaven dormir, la versió protagonitzada per Pere Arquillué (en el paper de Carrère) i Carles Martínez (Jean-Claude Romand) se centra en el diàleg entre aquests dos personatges. Hi emergeixen els altres (en la veu d’Arquillué). Com el llibre, doncs, és una peça que parteix del gènere true crime, però que fuig de la morbositat. La magnitud dels crims es coneix des de bon principi (com en la novel·la) i el que es va desplegant són les possibles argumentacions per entendre per què va actuar d’aquella manera, implacable, amb una baixada als inferns de la qual no se’n sabrà sortir.

Carles Martínez es preguntava, en la presentació de fa uns dies, com es pot produir una monstruositat com aquesta i fins a quin punt tothom és absolutament sincer. En aquest sentit, les xarxes socials aboquen a una projecció d’èxit de l’individu, “hi ha molt postureig” i també pot acabar amb conseqüències destructives, advertia Manrique.

El Temporada Alta manté el llistó de direccions i companyies internacionals (debuta Piel de lava amb Petróleo, per exemple) i és el motor de moltes produccions nacionals. Per primer cop, farà una funció a Barcelona (Ritter Dene Vossde Bernhard, dirigit per Krystian Lupa).