Pors, anhels i territori
Temporada Alta programa a la pantalla el més nou d’Isaki Lacuesta, Christiane Jatahy, Alba Sotorra, Bru i Oriol Rovira
No tot és teatre o música, a Temporada Alta. Un any més el cinema torna a tenir la seva accentuada presència, en aquesta edició amb una programació conformada per un total de nou propostes cinematogràfiques, que inclouen tant la ficció com el documental per projectar a la pantalla la complexitat de les relacions humanes, entre altres temàtiques.
Si el curtmetratge d’aquesta de la 31a edició de Temporada Alta l’ha dirigit el guionista i director Isaki Lacuesta –que tracta sobre els desitjos, pors i esperances que comporta el naixement d’un nadó, musicat per Sílvia Pérez Cruz–, una de les pel·lícules més esperades és també de la seva autoria: Un año, una noche, l’últim treball que acaba de presentar a Sant Sebastià i va commocionar prèviament en la Berlinale. Es tracta de l’adaptació lliure que ha fet del relat d’un supervivent de l’atac terrorista a la sala Bataclan de París evocant de forma colpidora les diferents formes d’encarar un succés tràgic i com gestionar el record d’aquells fets en una relació de parella (amb interpretacions extraordinàries de Nahuel Pérez Biscayart i Noémie Merlant. Es projectarà, amb la presentació d’Isa Campo, guionista del film, el 18 d’octubre al Cinema Truffaut.
L’altra pel·lícula que s’estrenarà a Temporada Alta –avui a la sessió inaugural (20 h)– serà Francesca i l’amor, creada i dirigida per Alba Sotorra, que relata la soledat de fer-se gran i el poder guaridor de l’art i la naturalesa calidoscòpica de l’amor, a partir de l’experiència d’una dona que vol viure més enllà de les convencions. La pel·lícula està protagonitzada per Francesca Llopis, autora del cartell de Temporada Alta d’aquest any.
I més estrenes, com Temple du présent, de Stefan Kaegi, un documental teatral que no s’ha vist encara a l’Estat i que porta el segell del col·lectiu teatral Rimini Protokoll. A l’any d’Alcarràs, si hi ha una temàtica que plana per diverses de les propostes és també la del territori. Començant per La cuina dels homes, la proposta que fa Sílvia Subirós per parlar de la història dels homes a la cuina del mític Motel Empordà de Figueres, amb la gràcia que està explicat per una de les dones de la família. Continuant per Suro, una altra producció presentada al festival donostiarra on bé va merèixer el prestigiós premi de la Crítica Internacional i en la qual el director Mikel Gurrea narra una història d’adaptació i superació d’una parella jove que hereta una antiga explotació surera. I completant-ho, El sabater d’Ordis, amb què David Ruiz i Pitu González plasmen a la pantalla un retrat del mític personatge empordanès que Carles Fages de Climent va immortalitzar en el seu popular llibre de 1954.
Els relats històrics també seran presents a Estols, de Manu Benavente i Marga Ninou, que tracta de la fugida de Barcelona després dels bombardejos que la ciutat va patir durant la guerra civil, i a Trieste- Tessalònica, de Bru i Oriol Rovira, que narra un viatge de qui va ser corresponsal de guerra als Balcans, fa 25 anys.
D’altra banda, també s’hi podrà veure El agua, d’Elena López, que parla sobre l’amor i les relacions en un poble del País Valencià on s’està esperant una gran tempesta. I l’estrena a l’Estat de Depois do silêncio, de Christiane Jatahy (Lleó d’Or de la Biennal de Venècia), una proposta escènica coproduïda pel festival que combina teatre i projecció d’imatges gravades i en directe que potencien el discurs i l’experiència del públic.