Diversió figurativa
Els Espais Volart dediquen una antològica a l’obra pictòrica de l’arquitecte Oscar Tusquets
“Si hagués triat la professió de pintor, hauria fet més diners i hauria tingut menys disgustos”
Si hagués estat per ell i per la seva mare, avui Oscar Tusquets (Barcelona, 1941) no seria arquitecte sinó pintor. Però el pare s’hi va oposar i la resta de la història ja la coneixem: és un arquitecte de renom. Però el cas és que de pintor també n’ha acabat sent, però molt menys conegut. És pintor perquè ha pintat durant 50 anys, privadament. Se’n penedeix, de la decisió que va prendre? “Si hagués triat la professió de pintor, hauria fet més diners i hauria tingut menys disgustos.” Improbable, però ho diu amb tanta gràcia que sembla versemblant.
Tusquets ha fet algunes exposicions, però cap de tanta envergadura com la que li ha organitzat la Fundació Vila Casas als seus Espais Volart, Cossos, ciutats, interiors (fins al 15 de gener), una antològica de 200 obres que ja voldrien molts pintors professionals. De fet ell és el primer sorprès. Fa uns anys va anar a veure el director artístic de la fundació, Àlex Susanna, amb un modest projecte per presentar els motius arquitectònics en la seva obra pictòrica. I va sortir de la reunió amb la invitació de mostrar-se en totes les seves facetes: interiors, natures vives (detesta dir-ne natures mortes o bodegons), autoretrats, retrats familiars i d’amics, nus (femenins, és clar) a dojo... I arquitectures també: “Les que m’agraden.” Com la Sagrada Família, que defensa a capa i espasa. “I els disgustos que m’ha donat fer-ho...”
Com n’hi ha donat expressar la fascinació que sent per Benidorm, “un bon invent urbanístic per a una nova necessitat que és el turisme massiu”. Les pintures de Benidorm ocupen un lloc privilegiat a la mostra: directament obren el recorregut al costat dels quadres dedicats a Barcelona.
Tusquets ha anat per lliure i per entendre la seva manera de veure l’art res millor que llegir el seu últim llibre, Sin figuración, poca diversión. “L’art abstracte m’avorreix”, etziba, i cita una entrevista que li van fer a Francis Bacon per explicar-se. “No li interessava l’abstracció perquè deia que no hi veia la carn, la mort, l’amistat. M’hi reconec perquè jo el que faig són expressions dels meus amors. I no soc gens crític”, rebla.
Sí que hi ha hagut moments difícils en la seva vida que li han imposat un to dramàtic. El més desolador, la mort prematura de la seva segona dona, Anna Bohigas, el 1984, a la qual va immortalitzar en una seqüència de retrats que evocaven la seva agonia fins que el tumor cerebral la va liquidar amb38 anys.
Tusquets va ser molt amic del pintor Luis Marsans, qui, el primer cop que va veure la seva obra, li va engaltar: “Sembla mentida que algú tan groller com tu pinti tan delicat.”
Marsans, onze anys més gran que Tusquets, mort el 2015, protagonitza l’altra novetat expositiva als Volart, De Proust a Marsans, a la recerca del temps perdut, un viatge a la seva obra magna d’interpretació del món literari de Marcel Proust, just l’any que en fa cent de la seva mort. “Marsans en va ser el seu millor intèrpret, reconegut i tot a França”, assenyala Susanna.
Vagin a veure amb temps les dues exposicions perquè de fils que connecten Tusquets i Marsans n’hi ha diversos, i descobrir-los té un què emocionant.