Llibres

Eurípides, l’ètica humana

Adesiara presenta ‘Les bacants’, una de les 18 tragèdies conservades de l’autor grec, traduïda i prologada per l’assagista i poeta mallorquina M. Rosa Llabrés

Una de les característiques d’aquest geni és que optava per recrear mites poc coneguts

Eurípides va ser un prototipus d’un bohemi modern. En el segle XX, podria haver estat un dadaista, un surrealista, un hipster, un beatnik o un hippy. Fill d’un terratinent, crític amb el poder, amb un innegable domini de la sàtira i seguidor dels sofistes, es diu que va escriure algunes de les seves celebrades obres –que encara es representen 25 segles després– en una gruta davant d’una platja. Mite del gran teatre grec, les seves invectives i el sòlid regust poètic fan dels seus personatges un pòsit de la cultura universal. No podia ser altra editorial que la d’Adesiara que incorporés al seu catàleg Les bacants, en traducció i pròleg de la poeta i assagista mallorquina Maria Rosa Llabrés. En la introducció, diu: “Eurípides és el més jove dels tres grans autors tràgics atenesos del segle V aC, representant d’una evolució dins del gènere, després d’Èsquil i Sòfocles, que el fa el més inclassificable, sempre controvertit i admirat al llarg dels segles. Les dades biogràfiques que en tenim són anecdòtiques i poc fiables, ja que en gran part procedeixen de les crítiques que li feien els autors còmics, i les Vides que tenim dels poetes antics presenten un esquema bastant fix, aplicable a molts d’ells.”

Es conserven 18 de les 88 tragèdies que es diu que va escriure, entre què Les bacants, una de les últimes. Una de les característiques d’aquest geni és que optava per recrear mites poc coneguts, a diferència dels altres gegants del teatre grec. Llabrés destaca que “hi ha una notícia, no sabem si fidedigna, que diu que Protàgores, per a qui l’home era la mesura de totes les coses, va llegir el tractat Sobre els déus a casa d’Eurípides”. “Sembla que aquest darrer va rebre, així mateix, ensenyaments dels sofistes Pròdic i Anaxàgores, i que va fer coneixença de Sòcrates, l’altre innovador del pensament des d’un punt de vista molt divers. El que és cert és que, sense que es pugui testimoniar un mestratge directe ni de Sòcrates ni dels sofistes sobre el poeta, es pot dir que va rebre la influència dels nous corrents intel·lectuals del seu temps; adopta, però, una actitud personal enfront d’ells, sense que manquin crítiques velades als seus excessos.”

Tot i no tenir èxit entre els contemporanis, Eurípides ha tingut l’eternitat perquè puguem gaudir de la seva obra immensa. La individualitat, l’humanisme i les passions arriben a un punt culminant a Les bacants, on la matança i la ceguesa contrasten amb la visió dionisíaca i els déus com a desllorigadors de les cuites dins el debat dels protagonistes: “Eurípides presenta un punt de vista sobre els déus que s’allunya sovint de la religió tradicional, i fins i tot hi ha frases en la seva obra que en posen en dubte l’existència o en critiquen l’actuació. Els personatges divins d’Eurípides estan en la línia dels homèrics: tenen les mateixes passions, el mateix orgull i la mateixa gelosia que les persones, i ordenen l’univers d’acord amb les seves voluntats canviants i en conflicte. Serveixen com a encarnació de les forces irracionals i capricioses que la visió tràgica de l’autor troba com a determinants del destí de la humanitat. Però, en una anàlisi més acurada, veiem que, alhora que es mostra crític quan els déus són arbitraris, gelosos i indiferents al sofriment humà, esbossa un nou concepte de la divinitat més d’acord amb l’ètica humana.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia