Trajectòries encreuades
Com s’arriba a un determinat moment artístic després d’uns anys de treball? Aquesta és la pregunta que sembla planar sobre la doble exposició Pintura oculta? a la galeria Bcnart/diffussion (Petritxol, 4, pral., Barcelona) de les artistes Carlota Jardí (Barcelona, 1960) i Carme Garolera (Mataró, 1955).
Per donar resposta a l’interrogant explícit del títol de l’exposició, totes dues presenten obres de diferents etapes de les seves trajectòries que mostren com des de la coherència es pot arribar a noves fites sense perdre la identitat.
Les dues pintores arriben al mateix lloc, però amb plantejaments diversos. La de Garolera sembla com la de Jardí, una pintura abstracta, però la seva abstracció procedeix d’un gran treball en la natura, la seva font d’inspiració. Tant i tant l’ha treballat que s’ha quedat amb la seva essència, uns trets gestuals i coloristes que a primer cop d’ull no semblen de representació, però quan es descodifica la gestualitat dels quadres es descobreix aquesta recreació de la naturalesa.
Al seu torn, Carlota Jardí fa un viatge invers. Des de la seva primitiva gestualitat abstracta, passant després per una mena de constructivisme geomètric basat en els colors, ha anat a trobar també la natura. Però no com la veiem habitualment, sinó en el seu estat més microscòpic. Les seves formes són orgàniques, que ve a ser mirar la natura des d’una òptica de percepció diferent de la que estem habituats, la qual cosa, aplicada a les dues artistes, vol dir des de la mirada artística. La mostra restarà oberta fins al 3 de desembre.
Aquests dies, Carme Garolera exhibeix un altre conjunt de peces a Mataró a l’espai Ca l’Arenas.
