Sant Narcís de 9

La diada de Sant Narcís de Girona va cap­tar l’atenció del cap de set­mana cas­te­ller, amb els Minyons de Ter­rassa, els Cap­gros­sos de Mataró i els Mar­recs de Salt com a pro­ta­go­nis­tes. El repte era fer tor­nar els cas­tells de 9 a la plaça del Vi giro­nina després de dos anys de pandèmia. La pri­mera ronda a Girona es va tan­car amb poc més de mitja hora. La diada la van començar els Mar­recs de Salt, que van com­ple­tar el ter­cer qua­tre de vuit de la tem­po­rada, que havien des­car­re­gat abans per la festa major de Salt al juliol i durant el Con­curs de Cas­tells fa unes set­ma­nes. El qua­tre de vuit va arri­bar després d’un peu des­mun­tat i, tot i no tenir les mides per­fec­tes, el van poder com­ple­tar amb solvència amb una gran cele­bració dels giro­nins.

Segui­da­ment era el torn dels Minyons de Ter­rassa, que van optar per començar amb el tres de nou amb folre, una aposta segura, ja que arri­ba­ven a Girona amb set de des­car­re­gats. El cas­tell els va donar més feina segu­ra­ment de la que s’espe­ra­ven, però final­ment, tot i que tre­ba­llat, el van poder com­ple­tar i posar-se el vuitè tres de nou a la but­xaca i fer que Sant Narcís tornés a veure cas­tells de nou.

En ter­cer lloc, els Cap­gros­sos de Mataró van apos­tar també pel qua­tre de vuit, el catorzè de l’any, una cons­trucció que no va patir en cap moment i que va ser de postal.

La segona ronda va començar amb el tres de vuit dels Mar­recs de Salt, un dels grans objec­tius dels de la camisa blava i el seu cas­tell límit. En suma­ven dos aquest any: un de car­re­gat i un de des­car­re­gat. El cas­tell va pujar després d’un peu des­mun­tat i, tot i tan­car-lo de manera una mica exces­siva en la part alta, el van com­ple­tar també amb molta fer­mesa.

A dos quarts d’una del mig­dia, els Minyons de Ter­rassa van deci­dir apos­tar pel qua­tre de nou amb folre, que van des­car­re­gar per quart cop aquesta tem­po­rada amb una magnífica exe­cució, ja que no va peri­llar en cap moment. Cele­bració amb el seu tra­di­ci­o­nal càntic i els ter­ras­sencs ja havien com­plert el seu màxim objec­tiu a Girona: ajun­tar de nou el tres i qua­tre de nou amb folre, que no feien junts des de la diada de Sant Fèlix, el 30 d’agost.

Per tan­car la segona ronda, els Cap­gros­sos de Mataró van fer un bon cinc de vuit, el segon de la tem­po­rada després del que van com­ple­tar al Con­curs de Cas­tells.

La ter­cera ronda la van obrir els Mar­recs de Salt amb un intent des­mun­tat de nou de set per inde­cisió de la cana­lla i, segui­da­ment, els Minyons de Ter­rassa van apos­tar pel dos de vuit amb folre, que van des­car­re­gar per cinquè cop aquesta tem­po­rada. Un cas­tell que no sor­pre­nia perquè, en un prin­cipi, es podria con­ver­tir en dos de nou amb folre i mani­lles de cara a la seva diada, el 20 de novem­bre.

Després dels Minyons, torn de nou dels Mar­recs que, ara sí, van des­car­re­gar un nou de set sense com­pli­ca­ci­ons. I per aca­bar la ronda de cas­tells, els Cap­gros­sos de Mataró van plan­tar un sol­vent tres de vuit que segu­ra­ment pujarà un pis més dimarts en la diada de Tots Sants de Vila­franca, on volen inten­tar, doncs, el tres de nou amb folre.

En ronda de pilars, els Minyons de Ter­rassa van com­ple­tar un tre­ba­lladíssim pilar de sis, que es con­ver­tia en el segon des­car­re­gat de la tem­po­rada recu­pe­rant-lo, doncs, després de no haver-lo fet durant tot el segon tram de l’any.

Una diada àgil, sol­vent i sense cai­gu­des que ini­cia la recta final de la tem­po­rada cas­te­llera.