A l’hora del pati

El gros del sector cultural està preocupat per l’accés universal a la cultura. Per això, entenen que les primeres passes cap a l’experiència escènica són en horari escolar. Al costat de campanyes consolidades com l’Anem al teatre de la Diputació de Barcelona (han superat de molt el milió d’espectadors, amb més de 25 anys de trajectòria i amb fins a 90.000 alumnes per temporada), aquest curs la Plataforma d’Arts de Carrer (PAC) ha engegat una iniciativa complementària: portar les representacions de teatre a l’hora del pati. Com van fer els de Passatge Insòlit a l’institut escola Pallaresa amb Els secrets de Mr. Stromboli, una coproducció de l’Avalot i Elquemaquedadeteatre, fa 15 dies. La clau perquè la cultura sigui accessible és fer-la en horari lectiu i gratuït per als alumnes.

Anem al carrer! és una campanya en què participaran, aquest any amb caràcter de pla pilot, vuit municipis, sempre vinculats a un festival d’arts del carrer. A més de Passatge Insòlit, també en formen part el FestiCAM d’Amposta, el Festival d’Animació al Carrer de Viladecans, el Figueres Es Mou, la Fira del Circ de la Bisbal d’Empordà, la Fira de Titelles de Lleida, Fira Tàrrega i el Sismògraf d’Olot. Són accions que proposen companyies i disciplines diferents i que es duen a terme en aquest primer trimestre del curs.

L’actuació es planteja, sempre que sigui possible, en una plaça, per escampar la sensació cultural més enllà de les parets de les escoles. La PAC reivindica les arts de carrer com a lloc de trobada intergeneracional i sovint bateig de les arts escèniques de manera espontània. Les actuacions procuren garantir els drets i els deures dels espectadors i alhora dignificar l’actuació de les companyies i complir amb totes les mesures de seguretat i legislació específiques de cada municipi. Per contra, simplifica i estalvia els desplaçaments dels escolars als diferents teatres i fa arrelar la relació entre el veïnat i els centres educatius on estan instal·lats.

La Diputació de Barcelona i el Teatre Lliure han iniciat també aquesta tardor el programa Perspectives, uns paquets d’activitats que inclouen produccions escèniques del Lliure, acompanyades d’experiències educatives fora dels escenaris que les contextualitzen. Aquestes accions es fan puntualment en teatres, però també als equipaments municipals, que poden ser biblioteques, centres educatius i espais culturals, sobretot els adreçats a perspectives de futur, amb propostes com ara La caixa del Lliure i els espectacles Infinitus i Impossible?

De fet, programar a les escoles sembla un fet més habitual en la disciplina de dansa. Perquè ells ja van iniciar el programa pedagògic La caixa del mercat fa gairebé una dècada (elements que serveixen per jugar a l’aula i incitar el moviment i la descoberta). I proposen accions en col·laboració amb El petit (cicle d’espectacles de 0 a 5 anys), que des del 2005 van estenent la taca d’oli alternant funcions familiars amb accions a les escoles bressol. Enguany (del 12 al 26 de novembre) impliquen 26 espais d’11 municipis de Catalunya.

A Tempo, a Girona

Una altra experiència per apropar el teatre a les aules és A Tempo, que impulsa la Fundació la Ciutat Invisible. Hi estan implicades, d’una manera o d’una altra, una majoria quasi unànime d’alumnes de Salt i Girona. I hi ha moltes escoles que hi demanen torn. Es prodiga, sobretot en dates del Temporada Alta. Per una banda, es programen funcions a l’aula com ara Desplegant la jungla de les Big bouncers o Cometa de Roser López Espinosa i La bona persona de Rosa Gàmiz, per a infantil i primària. També hi ha propostes per als altres cicles i fins i tot per a educació especial, amb tallers de Vero Cendoya.Arran de la pandèmia, han aparcat les visites d’intèrpets i direccions conegudes per parlar sobre el fet teatral i per convidar-los a fer el salt al festival de tardor.