Cada any el Museu d’Art de Girona restaura una peça del fons de la Diputació de Girona i d’entre el miler de peces que el conformen aquesta vegada han escollit Calvari amb sants i comitents, un tríptic d’escola flamenca del qual no es coneix l’autoria però que destaca per la qualitat de l’obra. També, com va recalcar la directora del museu, Carme Clusellas, perquè es tracta d’una peça “singular” i “estimada” per la institució que en finança la restauració, en ser durant anys un dels quadres que s’exposaven al despatx del president de la Diputació i que provenia de dos hospitals que han marcat la història de la ciutat: el de Sant Llàtzer al barri de Pedret, que tenia cura dels leprosos, abans no fos traslladat al de Santa Caterina.

Es tracta d’una capelleta formada per tres escenes en què hi ha representada la Pietat, envoltada a banda i banda per sant Cristòfol creuant el riu amb Jesús sobre l’espatlla i l’arcàngel Miquel amb una armadura vencent el diable (un venerat per evitar la mort sobtada i el segon per ser qui venç el mal). I, pel que fa a la intervenció, el procés ha constat d’un estudi tècnic, artístic i matèric que ha durat uns tres mesos.

El resultat ha fet que d’aquells colors apagats ara tornen a lluir els colors vius i brillants tan apreciats en aquest estil artístic, com ara tornar a contemplar uns cels blaus degradats. A més, com destaca una de les restauradores, Laia Roca, va ser en el cel on van descobrir força claus per determinar que la peça es pot datar del segle XVI, donat que sota una capa del cel hi ha blaus d’atzurita. També, entre altres troballes, s’ha pogut apreciar la inscripció “Restaurat per A. Planella. 1884”, deixant clar que va ser Alexandre Planella qui en va fer l’última restauració, el mateix que es va encarregar de realitzar la de La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny, l’any 1875.

“Hem apreciat pinzellades precises, fins i tot dibuixos previs posteriorment rectificats d’un nas i una boca. Era un autor amb una pinzellada precisa, quasi de gravador”, indica Roca. Els visitants del museu han pogut seguir el procés en directe, atès que les portes del taller han estat obertes durant el procés.

La directora del museu també hi ha afegit que s’ha d’entendre aquesta obra com una més de les nombroses peces que arribaven a Catalunya per via comercial provinents dels Països Baixos. Els tríptics servien de petits oratoris o retaules portàtils. Els viatgers se’ls emportaven perquè els sacerdots poguessin celebrar missa.