Una societat invisible i fosca

“De la màfia xinesa en surten notícies als diaris, però és bastant invisible –explica Ramon Térmens a El Punt Avui–. Se suposa que existeix: timbes il·legals, prostíbuls, llocs de massatges que són una altra cosa, falsificacions... Però no se’n parla gaire i està com soterrada.” Sempre interessat en la crònica negra, que ha inspirat els seus dos darrers films (El mal que els homes fan, La dona il·legal), Ramon Térmens (Bellmunt de Segarra, 1974) va llegir la novel·la d’Andreu Martín Societat negra (La Magrana), que va guanyar el premi Crims de Tinta del 2012, i de seguida en va adquirir els drets. “Aquest és un projecte que ve de lluny –explica el director a aquest diari–, fa nou anys que en tenim els drets. És la primera vegada que adaptem una novel·la. El que em va atraure va ser l’originalitat del tema. És una espècie de trama nova dins d’un gènere que ens interessa, el cinema negre. Almenys jo no recordo cap altra novel·la ni pel·lícula que tracti sobre això.”

La trama gira al voltant d’un robatori a un grup mafiós dels suburbis de Barcelona, i té com a protagonistes “tres personatges de l’extraradi, una mica marginals, que es busquen la vida com poden”. Un d’ells és el protagonista, que “és mig xinès i mig català, i la policia l’utilitza perquè s’infiltra a la màfia”. Està interpretat per l’actor Alberto Jo Lee. “Un altre és un delinqüent de tota la vida, que interpreta Daniel Faraldo [també coguionista], i el tercer és un petit traficant de marihuana, l’actor David Arribas. Formen un grup amb el qual empatitzes molt i vols que se’n surtin. Són els nostres antiherois.”

Com ja passava a La dona il·legal, nominada al Gaudí al millor film, Ramon Térmens aprofundeix en els personatges: “Anem a la part emocional, a les circumstàncies d’aquests personatges que els porten a fer un acte tan desesperat com robar a una màfia xinesa. La pel·lícula és pràcticament un estudi de personatges, les seves motivacions i relacions. D’altra banda, i això és marca de la casa, donem profunditat als personatges mafiosos, no són uns xinesos dolents. Tenen els seus codis i drames, com fan Scorsese i Coppola amb els mafiosos italians. Tenen les seves motivacions per fer el que fan.” A base d’anys i reescriptures, “el projecte ha anat virant cap a una pel·lícula que tingui també un caire social, que és també marca de la casa nostra: enllaçar el thriller amb el cinema social.”Ramon Térmens subratlla el treball de documentació que hi ha darrera la novel·la: “Està molt ben investigada, Andreu va treure informació de la pròpia policia, com diu als agraïments. Em va interessar també l’estructura de salts en el temps i el robatori que és el que mou la trama, que està vista des de diferents punts de vista, com Rashomon o Jackie Brownie.”

També és marca de la casa l’ús del català i altres llengües: “Hi ha una barreja idiomàtica que és molt realista –diu el director–. Crec que és bastant inusual a l’audiovisual català que els xinesos parlin català, però vam fer un càsting molt ampli amb xinesos que el parlen. Intentem normalitzar el català en certes comunitats.”

La pel·lícula es roda des de fa tres setmanes i fins al 2 de desembre en localitzacions de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Farners. Tenen previst tenir-la muntada el juliol del 2023 i estrenar-la després de l’estiu.