Els vuit magnífics

Una abraçada a Meri Yanes i la seva amiga Susanna (eterna pre­sen­ta­dora suplen,t però entu­si­asta del tea­tre lle­git en faris­tol en la tar­dor a La Pla­neta de Girona). Aquest ves­pre, arren­quen les semi­fi­nals de la XII edició del Tor­neig de Dra­matúrgia. És l’any de refe­rents de super­he­rois, d’Els set magnífics. A La Pla­neta, n’han estat vuit, com cada edició. Enguany, han estat David Mataró, Ser­gio Ser­rano, Xavi Buxeda, Berta Pri­eto, Lola Rosa­les, Carla Rovira, Víctor Borràs i Yaiza Ber­ro­cal. Ara, som a l’equa­dor i ja es pot posar un termòmetre de les pro­pos­tes que han escrit els vuit autors.

Ja són 44 dra­ma­turgs (4 van repe­tir en la desena edició) que han pas­sat per una aven­tura que ha fet for­tuna arreu. El model del Tor­neig s’ha tras­lla­dat al País Valencià, a les Bale­ars, a Madrid i a Bue­nos Aires. Marta Buc­haca cele­brava, la set­mana pas­sada, sor­tir gua­nya­dora de la Bata­lla de Praga (també amb regust a Tor­neig), impul­sada per l’Ins­ti­tut Cer­van­tes de Madrid, amb l’obra Rita (ja estre­nada tant en català com en cas­tellà).

El Tor­neig té la dinàmica del joc, amb una com­pe­tició que ha gua­nyat les set dar­re­res edi­ci­ons una dra­ma­turga (des que hi ha hagut llista paritària). Ter­ri­ble repte per a Carla Rovira, l’única autora que ha pas­sat el pri­mer tall enguany. Per cert, que, a hores d’ara, Marta Bar­celó pre­senta el text de Tocar mare, gua­nya­dora del 2016, a la Sala Beckett fins al 4 de desem­bre.

El Tor­neig va començar com una bou­tade de Jordi Casa­no­vas el 2011. No pen­sa­ven que hi hagués una segona edició. Ara, és un dels pun­tals per al públic més con­ta­giat de tea­tre del Tem­po­rada Alta. Amb la pandèmia, van ins­ti­tuir el Zoom, que té un grup de segui­dors de fora de Girona esta­ble: no es pot votar, però es par­ti­cipa a distància del bon rot­llo en un ring des­cons­truït. Des del prin­cipi, ja es va veure que el públic pre­mia les comèdies i, per això, sovin­teja el to desen­fa­dat i uns girs finals sor­pre­nents. Aquest any, el jurat popu­lar (sem­pre can­vi­ant i que des­co­neix, en teo­ria, l’auto­ria en pri­mera ronda) ha votat peces menys còmiques de l’habi­tual. És el cas de la ten­dra relació entre la dona sola i l’actriu que la va a bus­car per conèixer-la, o la de les dues dones que deba­ten com resol­dre l’error mèdic d’implan­tar els òvuls a les mares equi­vo­ca­des, de Víctor Borràs i Carla Rovira, res­pec­ti­va­ment. Sí que apun­ten a una comèdia més forta les pro­pos­tes de la filla anglesa que fa un inu­sual viatge amb taxi per l’Empordà o la de la repar­ti­dora de Glovo que s’enca­rarà amb una mediàtica pre­sen­ta­dora de ràdio, que han sig­nat David Mataró i Xavier Buxeda, res­pec­ti­va­ment. Aques­tes són les pro­pos­tes que han pas­sat a les semi­fi­nals.

Les bases del con­curs no han variat en cap de les dotze edi­ci­ons: es pre­senta una escena d’una durada de 40 minuts i per a dos actors. Sem­blen unes nor­mes molt res­tric­ti­ves, però Berta Pri­eto s’ha atre­vit a posar un gra­pat de per­so­nat­ges en una situ­ació deli­rant fent que les dues actrius es des­do­bles­sin un gra­pat de vega­des. Apa­rent­ment, sem­pre mana el pre­sent actual, però Ser­gio Ser­rano s’ha atre­vit a bar­re­jar el pas­sat i el pre­sent com qui, mirant una foto antiga, es troba un mirall. David Mataró també inte­gra els aparts, com a forma per apor­tar infor­mació per fer còmplice del secret l’espec­ta­dor davant la ingenuïtat del taxista. Yaiza Ber­ro­cal situa l’acció dins d’una nevera del Mer­ca­dona i Lola Rosa­les pro­posa un con­vent de clau­sura com a solució als con­flic­tes soci­als de la seva deli­rant pro­ta­go­nista. Acti­tuds de super­heroïnes, hagin pas­sat el tall, o no. L’accés a una escena pro­fes­si­o­nal és un mis­teri que només es resoldrà en la següent tem­po­rada d’aquest par­ti­cu­lar còmic pre­sen­cial.